El passeig
Que les mans de la tarda t’acaronin, que el futur sigui un àngel invencible que et guardi.
L’ofici de mirar i l’ofici de sentir, la contemplació de tot allò que ens envolta, dels elements i dels éssers que ens acompanyen en el nostre dia a dia, i la seva ubicació final a les cambres del nostre cor. Els petits tresors que ens regala el present, la quotidianitat com un àmbit d’arrelament, l’instant com a possibilitat. Josep Maria Nogueras uneix a El passeig el seu vessant creatiu d’escriptor al de fotògraf, en una mena de quadern visual i literari.
Que les mans de la tarda t’acaronin, que el futur sigui un àngel invencible que et guardi.
Que les mans de la tarda t’acaronin, que el futur sigui un àngel invencible que et guardi.
Que les mans de la tarda t’acaronin, que el futur sigui un àngel invencible que et guardi.
Que les mans de la tarda t’acaronin, que el futur sigui un àngel invencible que et guardi.
Que les mans de la tarda t’acaronin, que el futur sigui un àngel invencible que et guardi.
