Art urbà per a tots els públics

Un dels tresors més valuosos de la nostra història cultural, la dels humans com a espècie, són les pintures rupestres que hi ha escampades per coves arreu del món. No és gaire clara, però, la voluntat artística dels autors. Quan els italians van desterrar Pompeia de l’oblit volcànic, van trobar, a les parets de les tavernes, nombrosos grafits que els van permetre saber com la gent d’aleshores vivia i entenia la quotidianitat sota l’Imperi.

És una excepció, ja que la majoria de l’art gràfic que s’ha conservat a les nostres latituds és una representació del poder i per al poder. L’art al carrer no és el mateix que l’art del carrer. Les peces ubicades en espais públics de manera legal no tenen el mateix caràcter que les obres que hi apareixen de forma clandestina. A Lleida, a voltes, apareixen peces de mida petita que, per diverses raons, sobreviuen la persecució que moltes vegades pateixen els artistes gràfics de paret. Plantilles, composicions amb paper i pintura o, fins i tot, rajoles prèviament decorades són algunes de les obres que es poden trobar pels carrers de Lleida.

Els autors són de la ciutat? Potser sí o potser no. Fins i tot hi ha peces que no signa ningú, perquè el que importa és el fet.