El pensador que pinta

És una finestra als records, els apunts, les reflexions i els assajos més íntims de Mateo Vilagrasa, un dels artistes contemporanis amb més renom internacional. “Quaderns i llibres heterònims és una exposició inèdita perquè mai abans l’autor havia compartit aquest material”, apunta Anselm Ros, responsable de la Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El mateix Vilagrasa explica “vaig començar els meus diaris el 1962 a París, petits quaderns amb dibuixos, frases, projectes per a escultures, pensaments sobre l’art i tot allò que s’esdevenia o em passava”. Un material que delecta els incondicionals de Vilagrasa perquè els permet veure el revers de les obres. Per a l’historiador de l’art Francesc Miralles “la seua intimitat se’ns apareix amb la força original que impulsa la seua vida-obra”.

Els quadres de Mateo Vilagrasa, que segons l’escriptor Rafael Ángel Corral Martínez “sembla que no tinguin res, que constitueixin el buit, alhora t’atrapen hipnòticament i t’hi vas introduint i t’hi poses més i més, com si retinguessin una línia de fuga secreta, una perspectiva infinita que et porta a un abisme sense fi. Arriba un moment que el quadre s’eixampla, es fa bast i lateral i envolta la visió perifèrica fins que et veus completament absorbit”. Compara les obres de Vilagrasa amb els horitzonts hipnòtics de Rothok: “Aconsegueix aquella mateixa infinitat i vibració renunciant al color, subtilitzant-lo, superant-lo. No esdevé un presoner del color ni corre el perill que l’obra es percebi des d’un punt de vista merament estètic.” Per a Corral Martínez, “Mateo es treu aquesta roba perquè a Déu i a la veritat no s’hi arriba per la bellesa”. Vilagrasa es mou còmode en el terreny de les sensacions, defuig el figurativisme clàssic i no es deixa endur, tampoc, pels corrents estètics de cada època. Miralles reconeix que els crítics tendeixen a la classificació fàcil: “L’etapa dels personatges, l’etapa de les canyes, la de l’arquitectura barcelonina, la del buit i de la llum. Però sota l’anàlisi formal, immediata, trobem en els creadors la persistència d’una mateixa idea manifestada d’una i mil maneres.” Segons afirma Miralles, “Vilagrasa estableix en la seua àmplia obra un diari personal en què, amb diversos llenguatges i diverses tècniques, ens introdueix en la seua intimitat: de l’èpica contestatària a la lírica de les seues vivències, del retorn a l’espai viscut a la recerca de l’espai desitjat. Mateo es manté fidel a ell mateix cercant una raó a l’existència i el lloc que ens correspon com a éssers humans. És un pensador que pinta”. Les proves que Vilagrasa va més enllà de la pintura o el dibuix estètic per esdevenir un autor complet són els seus quaderns, la seua intimitat creativa i que ara l’autor comparteix sincerament amb la gent.

QUADERNS I LLIBRES HETERÒNIMS Mateo Vilagrasa. Pintura. Els llibres d’autor i les llibretes originals es poden veure a la Sala Gótica de l’IEI fins al 29 d’abril