La mirada imprevisible

L’aquarel·la és la comèdia de la pintura: és la tècnica més difícil i alhora la menys prestigiosa. “La tradició pictòrica europea és l’oli, una tècnica que és més fàcil de dominar i que alhora permet fer recreacions més realistes i amb els colors més saturats”, explica Joan Teixidó Pau, especialista en comunicació digital. “Alhora, també és més fàcil de treballar perquè es pot repintar i en ser més pastosa és més fàcil de controlar. L’aquarel·la té un punt imprevisible, una combinació entre el pigment, l’aigua, el paper i la inclinació ens donarà com a resultat una pinzellada concreta difícil de preveure del cert”.

És d’origen oriental i fa relativament poc temps que forma part del nostre imaginari, d’aquí que sigui pràcticament impossible trobar-la als fons dels museus europeus. “Al MNAC mateix les poques aquarel·les que hi podem trobar són en un calaixeres que els visitants han d’obrir per contemplar, una prova de la marginalitat d’aquesta tècnica en els cànons de l’art occidental”.

En l’estructura de qualsevol peça hi traça l’esquelet en llapis, les línies mestres que van dirigint les traces de pintura. “En aquest sentit és imprescindible saber dibuixar i tenir una idea aproximada del que vols fer, si no corres el risc de fer un pastitx impressionant. Els autors d’aquarel·la sempre s’encaminen a l’art figuratiu, amb gran predilecció pel paisatge, encara que “sovint allò que defineix moltes obres és més la capacitat de suggerir que no pas la representació explícita d’allò que es vol pintar”. Podeu veure més obres seues a Instagram: @joanteixidopau.

Juneda. 115x35 cm

Vista de Lleida. 43x25 cm

Fetges, França. 28x20 cm

Carrer i vianants. 26x36 cm

Cotxes i reflexos. 25x28 cm

Galway, Irlanda. 29x25 cm