Plaça, carreró i passeig

El Pont de Suert ha experimentat en els darrers mesos alguns canvis urbanístics que aporten motius afegits als ja existents per desplaçar-s’hi a fer un tomb. El novembre passat s’hi estrenava la reformada plaça de la Confraria, enfront mateix de l’església nova, aprofitant un terreny de casa Cotori, edifici noble amb teulat de pissarra a quatre aigües i llucanes que acull actualment la seu de la tradicional confraria de sant Sebastià, que dóna nom a la plaça, així com una oficina de turisme als baixos. El cèntric solar ha sigut enjardinat i proveït de bancs de fusta per seure a admirar l’original façana ovoide del temple de davant, consagrat el 1955, en el qual sempre paga la pena entrar a badar una estona.

Una altra millora recent és el Baixador de la Riba, inaugurat el passat 21 de gener, que connecta la plaça Mercadal amb el passeig fluvial que discorre pel marge esquerre de la Noguera Ribagorçana. S’hi accedeix pel costat del veterà hotel Cotori, repintat ara amb un elegant color entre granat i carabassa. Davallant per aquest carreró esglaonat i cobert, s’arriba al costat mateix del riu, on es pot iniciar un recorregut per la part més antiga i pintoresca de la localitat. Diverses plaques informen el visitant dels successius elements arquitectònics, com la casa del ponter, on es cobrava el dret de pas del pont, la mateixa palanca o pont penjant medieval que es va endur la riuada del 1963 i seria substituït per l’actual viaducte de ferro, més enllà l’església vella que acull un interessant museu d’imatges de la Mare de Déu, el palau abacial d’un gòtic del segle XV que era la residència dels abats del monestir de Lavaix o la moderna biblioteca de vidre i pedra. En aquest punt es pot continuar pel camí de la Riba, dotat també fa poc d’una nova il·luminació al llarg dels seus 700 metres, o bé retornar pel carrer del Pont al nucli urbà, on ens esperen el típic carrer Major, porticat als dos costats, i la Casa de la Vila, barroca i amb motllures de guix, davant de la façana cantonera de l’hotel Mestre, amb quatre balcons superposats atapeïts de flors.