Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Bosc de tardor
REFUGI DEL GALL FERTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Bosc de tardor
REFUGI DEL GALL FERTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Bosc de tardor
REFUGI DEL GALL FERDes d’ara, i durant només quatre o cinc setmanes, el bosc de Virós ofereix l’espectacle extraordinari de la diversitat de colors al fullam dels seus arbres. En realitat, aquesta vasta massa forestal resulta digna d’admiració en qualsevol època de l’any, si bé és just en aquesta estació quan paga més la pena de pujar fins allà dalt per veure-la i fotografiar-la.
El primer poble que es troba entrant a la vall Ferrera és Araós. Just enfront seu, surt de la carretera una pista asfaltada que en 5 quilòmetres ascendeix fins al peu del bosc, a les anomenades bordes de Virós, conjunt de petites edificacions –algunes actualment en ruïnes, d’altres restaurades– que usaven els ramaders d’Araós per emmagatzemar-hi l’herba dallada en aquells prats enlairats, amb què alimentaven el bestiar quan a finals d’estiu baixava de pasturar a l’alta muntanya. Algunes estaven condicionades per estabular-hi els animals tot l’hivern.
Avui dia, en aquella esplanada s’ha habilitat una àrea d’aparcament, de pícnic amb barbacoa, taules de fusta i una font, i d’informació als visitants sobre diversos aspectes històrics i naturals de la zona, així com itineraris per emprendre excursions des d’allí mateix. Gràcies a algun dels cartells, ens assabentem que fa 2.000 anys ja es venia a aquest bosc a buscar llenya per fer carbó vegetal i troncs per proveir les serradores de la comarca. També s’hi extreia la mena o mineral de ferro que donaria nom a la vall. Malgrat una presència humana tan antiga, tot aquell paratge es conserva en prou bones condicions i s’hi poden observar espècies arbòries de moltes classes, des de freixes a gatells, passant per pins rojos o negres i bedolls, algunes de les quals no gaire freqüents en aquesta banda de Pirineus, com ara faigs. També destaca per la seva riquesa faunística i compta amb una important població de galls fers.
A part de contemplar des de baix l’acolorida extensió boscosa en pendent o enfilar-se per senders senyalitzats, a peu o en bicicletes tot terreny, des del costat de les bordes es domina un magnífic panorama dels cims que enclouen la vall. Una passejada molt breu permet acostar-se a la capella romànica de Sant Lliser, enderrocada fa temps i reconstruïda en 1985.