Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© flors. La presència de flors és una de les constants en aquest vilatge a Seurí o Saurí, més gran que Bernui.
RESTAURANT CASA JOANATotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© flors. La presència de flors és una de les constants en aquest vilatge a Seurí o Saurí, més gran que Bernui.
RESTAURANT CASA JOANATotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© flors. La presència de flors és una de les constants en aquest vilatge a Seurí o Saurí, més gran que Bernui.
RESTAURANT CASA JOANATotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© flors. La presència de flors és una de les constants en aquest vilatge a Seurí o Saurí, més gran que Bernui.
RESTAURANT CASA JOANAAbans de sortir de casa, val la pena consultar el web Paisatges de novel·la, en què es proposen rutes literàries per la vall d’Àssua, amb la descripció dels elements d’interès paisatgístic o monumental, a partir de llibres ambientats en alguns d’aquells paratges de l’extens municipi de Sort, com Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Pamano és el nom de ressonàncies tropicals del curs fluvial que naix al Montsent de Pallars i desaigua al riu de Sant Antoni, prop de Rialb.
Després d’uns deu quilòmetres costa amunt per la carretera de Llessui, un trencall a mà esquerra mena al poblet de Bernuí, topònim que segons Corominas correspon a primavera. S’hi pot aparcar ran de l’església, en un replà a la part alta del nucli, mentre que les poques cases s’agrupen pendent avall. El temple és bastit amb pedres de color castanya al cantó obac i de fang al solà. Un xipreret vora la porta, una espadanya lateral de dos ulls amb dues campanes i un cementiri annex, des d’on es domina un panorama de muntanyes pelades per damunt de Llessui i d’altres emboscades fins a mitja altura a l’altre costat de barranc.
Planejant un quilòmetre, s’arriba a Seurí o Saurí, que de les dues maneres apareix escrit. Convé deixar-hi el cotxe a l’entrada, tocant d’un antic forn de pa i una fonteta que raja al fons d’una raconada plena de rosers. La presència de flors és una constant en aquest vilatge, que es veu força endreçat i més gran que Bernuí. Per un carreret empedrat i empinat, cobert en el tram superior, s’assoleix una bifurcació que per qualsevol de les dues bandes permet pujar fins a l’església. Obrint una reixa es pot accedir a un corredor que dóna a la porta del temple i que sembla més aviat la d’un edifici civil. Vorejant-lo per darrere, s’ascendeix a un punt en què es pot observar des de dalt la torre del campanar, el cementiri del costat, quasi tota la vall amb el pic de l’Orri al fons, així com l’espessa arbreda per entremig de la qual discorre el riu, que se sent però no es pot distingir, i fins al qual podríem arribar caminant deu minuts.