x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Dins d'una cova

Actualitzada 25/11/2019 a les 16:06

El santuari marià de Salgar, mig posat en una balma, per davall de Montsonís i a la riba del Segre

Dins d’una cova

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Dins d'una cova

LLUÏSA PLA
Dins d’una cova

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Dins d'una cova

LLUÏSA PLA

Advertència prèvia: si es pretén visitar per dintre el santuari, convé trucar abans a la parròquia d’Artesa de Segre (973 400 142) i passar a buscar-hi la clau de la porta exterior a la mateixa rectoria, carrer Bisbe Bernaus, 23. Normalment, el recinte està tancat, tot i que també val força la pena veure’l només per fora, ja que el més impressionant del conjunt és el seu emplaçament, bastit en part a l’interior d’una de les moltes balmes formades als espadats de la serra de Salgar que cauen verticals sobre el Segre, el qual discorre mandrós per allí a la vora, encaixonat entre una vegetació de ribera ben frondosa, enfront mateix del turó d’Antona, dit també de Malagastre, amb ressò de rondalla medieval. Parlant de topònims, el de Salgar deriva del mot algar àrab, que justament significa cova.

S’hi arriba des d’Artesa per un camí asfaltat que al cap de cosa d’un quilòmetre es bifurca (amunt cap a Montsonís, avall cap a Salgar), passa prop de granges i un antic molí, s’acosta al riu i s’endinsa en l’engorjat feréstec, a la dreta del qual s’aixeca el santuari, en un recorregut total d’uns quatre quilòmetres. L’indret és corprenedor. Sorprèn i alhora no sorprèn que els monjos l’haguessin elegit per construir-hi un convent, d’una banda per la sensació constant que les roques de damunt hi cauran a sobre d’un moment a l’altre, d’altra banda per la posició estratègica al marge del corrent fluvial, sota la protecció d’aquelles cingleres de vertigen. Els carmelites s’hi van estar fins a l’exclaustració de 1835, quan passaria a mans privades. Propietat de la família Girona, impulsora del canal d’Urgell, amb altres possessions pels voltants, en restablirien el caràcter de lloc de prec i peregrinació (encara se n’hi fan), habilitant fins i tot un pas de barca per facilitar-hi l’accés des de la riba contrària. Els edificis són tres: l’esglesiola romànica amb absis i espadanya –una de les campanes és un obús reaprofitat–, que fins al 1936 va allotjar una marededéu gòtica, un casalot de dos cossos i tres pisos que albergava les dependències conventuals, amb escuts de pedra i una cornisa amb motllura, i un claustre renaixentista molt sobri, d’arcades i columnes llises, que els comunica.

Dins d’una cassola

Celler de l’Arnau
C/ Major, 1, Montsonís, 973 401 118


Dins d’una covaPujant del Salgar cap a Montsonís, a cinc quilòmetres, el primer que es troba en aquell poblet tan endreçat i amb castell visitable és el restaurant Celler de l’Arnau, obert fa quinze anys per Ramon Moreno. Ara funciona de divendres al vespre a diumenge al migdia, oferint cuina autòctona d’alt nivell, amb productes de qualitat, en dos acollidors menjadors decorats artísticament i una terrassa mig coberta amb bones vistes, ideal per a banquets. Amanida de llagostins, escamarlans saltats, caragols fregits o a la llauna, llom de bacallà islandès, tronc de lluç, filet o entrecot de vedella Bruneta i cassoles de temporada com la del Montsec (bacallà, caragols, prunes, ou dur i espinacs) o la de l’Arnau (guatlla, costella, cansalada, caragols i mongetes).
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre