Pont penjant i camí vell

Primavera. Ganes de sortir. Ganes de muntanya. Ganes de trescar. Al final del poble disseminat de Baro, pujant per la carretera de Sort, es troba l’antic pont d’Arcalís, que donaria nom a un grup musical, en realitat una llarga passarel·la de taulons de fusta sostinguda per cables metàl·lics, bastida en 1910 per salvar el curs de la Noguera Pallaresa, que baixa per aquí ample i veloç, en desús des de 1992, arran de la construcció uns quants metres més amunt d’un pont més sòlid i apte per al trànsit rodat. Després d’una acurada restauració, el vell pontet penjant, que produeix en qui el travessa a peu una moderada sensació de risc i aventura, seria recuperat en 2010, pensat ja més per a excursionistes.

Per damunt mateix dels dos gruixuts pilons de pedra que en flanquegen l’entrada, es va habilitar una placeta mirador amb arbres d’ombra, bancs per seure tot admirant el panorama i cartells informatius. El titulat Baro, parada i fonda conté algunes dades sobre aquest poble, un dels 14 integrats al municipi de Soriguera, constituït en 1972, que es reparteixen entre els sectors de baix i de dalt de la vall del Siarb, formada pel riuet del Cantó. Baro s’ha convertit amb el temps en un nucli de serveis d’hostaleria.

Travessat el viaducte gràcil i movedís, uns indicadors plantats a l’altre costat de llera ofereixen diverses opcions per emprendre la caminada. La més curta i fàcil s’enfila a Arcalís en 1,20 km. i mitja horeta. La més suggestiva és l’anomenada Ruta dels Santuaris, resseguint un camí de ferradura medieval que passa pel barranc de la Servereta i mena a l’ermita d’Arboló (uns 4 km i una hora de marxa), i l’abadia romànica de Gerri de la Sal (1,7 km i 20 minuts més). Aquest itinerari riberenc és bastant planer i permet observar plantes nascudes a la roca, com la corona de rei, i ocells fluvials com el bernat pescaire, la merla d’aigua o l’ànec collverd, a banda dels voltors que sobrevolen la zona, si bé ja sense l’amenaça per als transeünts del segle XIX representada pel bandoler Llíser d’Arcalís, que hi assaltava els traginers després de vigilar-los des de la Roca del Lladre.

Maria Pilar de Visa i Josep A. Picolo continuen al poble de Baro, vora el pont d’Arcalís, un negoci familiar de 80 anys d’història, Can Mariano, a peu de carretera, esdevingut tot un clàssic de l’hostaleria pallaresa. Sensacionals esmorzars de forquilla, que inclouen embotits i formatges a discreció, per 8,5 euros. Dinars i sopars a base de productes típics de proximitat, seguint receptes de cuina tradicional pirinenca: sopa de galets amb mandonguilles, canelons de la padrina, caragols guisats, arròs de ceps, peus estofats amb prunes, bacallà amb samfaina, girella a la planxa, carns a la brasa, palpís, filiberto... Menú a preu tancat per 22 euros, amb un suplement de 2,5 si s’inicia amb els entrants de la casa.