Sant Salvador d'Irgo: Fe entre muntanyes

Fins a Sant Salvador d’Irgo es pot pujar per dos costats. Des del Pont de Suert o des de la Vall de Boí, pel trencall a l’esquerra de l’L-500 entre Barruera i Llesp. En els dos casos, uns 7 quilòmetres de pista asfaltada estreta, sinuosa, costeruda i en alguns trams boteruda, però que no requereix dels conductors cap dosi especial d’heroisme, sempre que no sigui al cor de l’hivern, un trajecte ascendent que equival a un quart d’hora en cotxe.

L’ermita s’aixeca ran mateix de carretera, poc abans del poble d’Irgo venint des del Pont o poc després si s’hi arriba des de l’altre extrem de la ruta, en un replanet molt ben situat, des d’on s’obtenen unes vistes sensacionals. De fet, més que no l’edificació pròpiament dita, el que compensa sobradament el viatge fins allà dalt és l’extraordinari quadre paisatgístic. La construcció del petit temple data del segle XVII. Una obra senzilla, de pretensions arquitectòniques modestes, a joc amb la pietat popular que la devia inspirar: una sola nau de dimensions discretes, parets de pedra picada irregular i multicolor, en què dominen tons ocres, grisos i vermellosos, coberta a dues aigües –de teules, no de pissarra–, menuda espadanya culminada per una creu de ferro i que allotja una única campaneta amb dibuixos i inscripcions en relleu... La porta baixeta de fusta conté un orifici reixat que permet entrellucar l’interior. Al cap d’una estona, quan els ulls s’acostumen a la foscor, es pot distingir el retaule barroc tallat en 1708. Darrere de l’aïllada esglesiola, una taula panoràmica facilita fer-se capaç de la importància dels gegants que s’albiren des d’aquella altura. La contemplació resulta extasiant, gairebé hipnòtica, enmig d’un respecte reverencial i d’un silenci espès tant o més impressionant que l’espectacle orogràfic. Un perfil muntanyós retallat, amb fites de primera divisió. D’esquerra a dreta, la Creu de Bonansa, un Turbó colossal en la distància, el massís de Cotiella nevat en ple estiu, la Picollosa, els pics de Suïls i Cibollés, la tuca de Basibé, Castanesa, Valliberna, el blanquinós massís de la Maladeta amb l’Aneto sobresortint amb els seus 3.404 metres, més avall i més a prop les Roies de Cardet, el Comaminyana, l’Aüt com a referència més familiar...

Justament sota l’Aüt i sota l’esvelt campanar d’Erill la Vall, l’hostal La Plaça és un exemple de fe en un projecte, per part de dos cosins, Xavier i Oriol, que en 2002 es van fer càrrec del negoci familiar per donar-li un altre aire. Projecte plenament reeixit: 17 habitacions reformades i un menjador amb fantàstica terrassa panoràmica, on serveixen plats d’antologia a preus prudents. Menús per 17 i 23 euros. Espaguetis amb carreretes, risotto amb ceps, truita de riu amb panses i pinyons, llobarro o pop a la brasa, cruixent de cua de bou al vi negre, confit d’ànec amb compota de poma, melós o entrecot de vedella, cabrit de llet rostit, gelat de gerds amb sopa freda de pinya, pannacotta amb maduixes de Llesp...