SEGRE
El caragol, el llimac més exclusiu

El caragol, el llimac més exclusiuGABRIEL JOVÉ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Tot i que hi ha programes de televisió que retraten Lleida des de l’humor com si visquéssim al far west, és ben cert que quan parles amb gent de fora i els dius que menges caragols, aquests gastròpodes de la família dels mol·luscs, sovint fan unes ganyotes de desaprovació i fàstic considerables.

Si hi penses fredament pots entendre que molta gent trobi desagradable menjar-se un caragol, però jo mateix he de confessar que en sóc un fan irremeiable i que n’he de menjar una dosi periòdica. En moltes cases són una institució cada diumenge. Moltes famílies es reuneixen a l’entorn d’una llauna, una cassola o una pedra plena de caragols. Hi ha moltes receptes i cada casa té el seu propi secret. En molts casos, aquestes receptes han passat de generació en generació i s’acompanyen de vinagretes o allioli de molts tipus, que també són secrets ben guardats.

El mes de maig és el més caragoler: a finals de mes farà 38 anys que se celebra el famosíssim Aplec del Caragol, en el qual més de 12.000 penyistes s’apleguen a l’entorn dels Camps Elisis de Lleida durant tres dies frenètics. Sens dubte podem dir que és una de les festes gastronòmiques més importants d’arreu del territori. Es focalitza a l’entorn d’aquesta menja tan nostra i un pèl peculiar. Si bé en molts llocs els caragols són acompanyament, o es guisen per camuflar-ne el gust, a Lleida ens els fem ben senzills: sal, pebre, oli i herbes i foc viu. Aquest potser és l’èxit del caragol bover als nostres paladars lleidatans. Sens dubte és el plat més identificador del caràcter lleidatà per l’especificitat del seu sabor i la curiositat de les múltiples formes de cuinar-lo: es poden fer amb el seu propi suc i una mica de sal, pebre, oli i herbes aromàtiques.

Un plat molt auster i fàcil de fer per a la típica caragolada en què amics i famílies s’ajunten amb l’excusa de passar un bon diumenge. No obstant, tot i que la llegenda diu que els caragols només es mengen a la plana de Lleida, el cert és que se’n mengen arreu dels territoris de parla catalana, essent el bover el més popular. La regina, el bocanegra, la reineta, les caragolines o les vaquetes són altres espècies d’aquesta família de mol·luscs pulmonats que es preparen de moltes maneres, i que són una delícia per als estómacs més exigents ja que no és un aliment fàcil de digerir, sobretot si va acompanyat amb salses fortes. Si sentiu anomenar: caragols a la boada, a la brutesca, a la cassola, amb catxipanda, a la gormanta, a la llauna, amb faves, fregits, a la gitana, amb suc, cassolí, cassola de tros, saltats… i la boca us fa salivera significa que sou uns autèntics amants d’aquest mol·lusc de conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa.

Ara només queda que us atreviu a fer-los en altres plats i l’incorporeu com a guarnició o acompanyament, per exemple d’un bon peix salvatge. Ens queda, com a lleidatans, obrir la ment al fet que el caragol pot ser un plat que ens identifiqui com una cultura de camp, de proximitat i d’arrelament a la tradició de la bona cuina, aquella que s’alimenta dels ingredients que sàviament la natura ens proveeix al dictat de les estacions.

El caragol, el llimac més exclusiu

El caragol, el llimac més exclusiuGABRIEL JOVÉ

tracking