La figa, una fruita plena de fruits

Ja haurem acabat la temporada d’una gran fruita nostrada, no fa ni dues setmanes que es va celebrar la Fira bianual de la Figa d’Alguaire i ja l’hem acomiadat dels nostres paladars fins a la propera temporada.

La figa és una fruita mil·lenària, perquè ja a les piràmides de Gizeh trobem jeroglífics que n’expliquen la collita pels antics egipcis, i és una fruita plenament mediterrània ja que la figuera la podem trobar plantada en tots els països amb influència del Mare Nostrum. Era la fruita preferida del filòsof grec Plató, i de ben segur que per molts és una fruita d’incalculable valor pornogràfic, ja que sempre l’hem tingut referenciada a la vulva del gènere femení.

I és que la figa és el fruit de la figuera de la qual hi ha més de 127 varietats i té un altíssim poder reproductiu, per això se’n fa a tot arreu, i ha arribat als nostres dies com una marca del final de l’estiu, de pretardor per a les més tardaneres i que fa que sigui molt esperada per moltes persones any rere any.

Aquest fruit de forma de pera, d’una mida entre els 4 i 8 cm, de pell dura, de color –generalment– verda o morada, amb un ostíol petit que connecta amb la figuera i que li dóna un sabor entre dolç i salat, amb certa acidesa –depenent del moment de la seva recol·lecció. Té propietats molt interessants per al nostre organisme. Té moltes vitamines entre les més importants la B9 i la C. Té una alta quantitat de calci (quatre figues equivalen a un got de llet de vaca en quantitat d’aquest mineral). Té magnesi i potassi. I la seva alta concentració en fibra, la fa una perfecta fruita antiestrenyiment. Ja sabeu que menjar figues ens afavoreix i molt el trànsit intestinal.

De la figa es menja tot, encara que hi ha molta gent que pela la seva pell gruixuda i un pèl indigesta, i si la colliu de l’arbre aneu amb compte ja que el làtex que allibera quan es desprèn de l’arbre és una mica tòxic. Jo sóc partidari de menjar-ne tot el fruit, encara que certament si parlem de la reina de la figues: la coll de dama, no s’hauria de pelar. La coll de dama o figa d’Alguaire té una pell més fina i és d’una dolçor extraordinària. Les trobem a l’agost i al setembre i la zona d’Alguaire i rodalies és l’àrea principal de Catalunya on es produeix. De fet, des de la Generalitat s’està organitzant una Indicació Geogràfica Protegida per tal que la figa d’Alguaire aconsegueixi una projecció més enllà del nostre territori i s’homogeneïtzin els estàndards de qualitat. Les figues són fruites que a part de ser perfectes amfitriones per a unes postres, són molt recomanables de menjar com a fruita fresca a qualsevol hora del dia. És una fruita que lliga perfectament amb la cuina salada. I el contrast amb salaons, adobats i greixos la fan un d’aquells ingredients de temporada molt versàtils. Jo us recomano que a part de la típica i molt tòpica combinació de figues amb anxoves o amb fetge gras; proveu de fer un chutney de figues per acompanyar un peix blau o una carn vermella a la brasa, o bé per amanir una bona amanida amb molts de fruits secs.