La cuina lluita contra el canvi climàtic

Fa moltes setmanes que es parla diàriament del canvi climàtic d’una forma o una altra. Fa anys que les institucions públiques (sobretot) i moltes de privades, associacions, col·lectivitats i persones estan lluitant contra una evidència que any rere any podem palpar. De fet, jo recordo ja una presa de consciència en aquest sentit quan era un estudiant de primària, i us centro en el temps: corrien els anys 80.

Ara, però, ja podem parlar de crisi o emergència climàtica, podem triar un o altre terme, per evidenciar que ens trobem en un camí sense retorn si no comencem a accionar mecanismes seriosos, estudiats i determinats per evitar el desastre.

I la gastronomia, com moltes activitats econòmiques, també ha pres consciència i el passat 24 de setembre, més de 80 cuiners de tot l’Estat espanyol es varen reunir a Barbate (Cadis) per tal d’impulsar una plataforma que es comprometés a modificar l’organització de les seves cuines per evitar que es malmetin recursos i menjar.

Reutilitzar, reciclar i separar. Bàsicament per reduir els consums d’energia, aigua, i matèries primeres. I que aquest model s’implementi no només a les seves cuines (amb més de 70 estrelles Michelin) sinó que es pugui adaptar a les llars, i altres sistemes de producció alimentària, com càterings i altres serveis de menjar.

I crec que és un camí que pot servir. Molts establiments de restauració separen els residus que generen, però cal implementar més sistemes de comprovació per fer més efectiu el reciclatge. I a més a més, fer les racions suficients perquè tots els clients s’acabin les menges, més una bona planificació de la producció, evitaria que es tiressin molts aliments. Per sort, darrerament els bancs d’aliments i altres organitzacions no governamentals ja se’n fan càrrec, d’aquests excedents, però potser no cal produir-los, perquè cuinar-los significa un ús excessiu de recursos energètics, i per tant suposa un abús de les fonts d’energia.

Tot és un peix que es mossega la cua, com les llucetes de platja que tant ens agraden fregides o passades per la planxa, però només cal veure com el peix cada cop és més escàs i directament més car. Com cada vegada és més complicat que arribin als mercats peixos salvatges o com el marisc cada dia és més insípid i petit. Només cal veure com any rere any hi ha menys bolets. Sense anar més lluny, les previsions per aquesta tardor parlen d’una altra mala collita. Com els canvis meteorològics bruscos, amb fenòmens extrems de temperatures, de pluges i vents han afectat collites de cereals, de fruites, i com a aquells que tenen petits horts els és més difícil dur una producció acurada.

Si estem una mica atents al que passa al nostre voltant, veurem com tot estarà sotmès a un procés de cultiu extensiu. Peixos, carns, verdures, cereals… tot prové de cultius. Piscicultura, agricultura i ramaderia ens abasten, però fins i tot així cada cop serà més difícil. I potser fa falta que acabem de despertar. Molts ho estem fent. Només cal que moguem consciències a aquells que tenim a la vora per actuar plegats per salvar-nos. Perquè només nosaltres ens podrem salvar, no oblideu que la natura és molt sàvia, i ja fa molts milions d’anys que es van extingir el 90 % de les formes de vida que hi havia al planeta. Pot ser ara ens toca a nosaltres. No hi heu pensat? Despertem!