Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Ingredients
ROSA CABISCOL
Des de sempre, als pobles de Ponent la gent menjava caragols i caragolines com a complement alimentari o, simplement, perquè no tenien una altra menja. Les caragolines, molt freqüents en les nostres terres, no han arribat al gran públic com els caragols: de fet, segur que molts dels que llegireu aquesta recepta no havíeu ni sentit a parlar que es poguessin menjar.
Avui us explicaré una recepta senzilla, que jo sempre he conegut des de petita i que hem fet de tant en tant a casa.
Les caragolines es poden plegar dels camps, amb la única restricció d’assegurar-se que el camp no té restes d’insecticides o altres plaguicides i que teniu el permís de l’amo. Si sou de Lleida, podeu trobar caragolines en algunes botigues on venguin caragols.
Preparació:
Poseu les caragolines en aigua una mica calenta i deixeu-les una estona per tal que treguin les banyes. A continuació, netegeu-les bé amb diversos canvis d’aigua, vigilant que l’aigua no sigui freda, per evitar que es tanquin dins la closca. Col·loqueu una cassola amb aigua al foc no massa fort; quan sigui tèbia, hi tireu les caragolines, el llorer, la branca de timó, els grans de pebre i la sal. A Poc a poc aneu apujant la intensitat del foc i deixeu bullir uns 10 minuts. Veureu que apareix escuma: és normal; la podeu treure amb una escumadora o deixar-la perquè en refredar desapareix.
Per servir les caragolines, les retireu de la cassola amb un colador i les poseu en un recipient fondo (un plat gran fons o un bol gran d’amanida), al centre del qual hem posat un plat fons més petit cap per avall, per tal que d’aigua que encara tenen les caragolines vagi caient al fons del plat. I ja es poden menjar, abans que es refredin.
