Notícia de Nubla

Suara han reeditat El regal de Gliese de Víctor Nubla, escriptor desconegut que morí el 2020. La seua mort anima els editors a dur als lectors la seua primera novel·la que parteix d’estímuls intel·lectuals que són rars: no pas el realisme ni la psicologia, sinó la ciència-ficció, el còmic i els al·lucinògens.

Víctor Nubla sap posar noms estranys als personatges: per començar l’heroi de la seua novel·la es diu Sebastià Janowsky, la seua amfitriona Nèria Garden i els altres convidats tenen noms extravagants com ara Hara Astrakan, Ulrich Moon o Atrofe von Bastard.

Una tal varietat de noms ajuda a conformar un ambient d’estranyesa perquè, d’una part, els llocs on passen les accions són del tot recognoscibles, com ara el barri del Carmel de Barcelona, i de l’altra, els noms són excentricitats. De sempre s’ha escrit que la literatura cerca d’estranyar la realitat, com ara el campanaret de l’església d’Alcanó, batut pel sol d’agost, és distint si un autor hi col·loca herois que es diguin Víctor Neige, Juan Ninja o Irene Sagan.

Se sent, de lluny, l’aroma del còmic dibuixat i els artificis de la imaginació que conformen una vida distinta. La cooperativa de l’oli d’Alcanó pot ser visitada per un escamot d’extraterrestres de la cultura de Gliese.

L’autor sap concretar una escena doble: una visita d’una nau espacial a la terra en una cultura arcaica, neandertal, per ser més exactes. Molt visual.

La conversa entre les dues civilitzacions esdevé impossible emperò són els animals, “tres gossos de pèl blanc i potes gruixudes”, que parlen. Una forma fractal altament sofisticada és deixada caure. Ja tenim un inici sorprenent.

Som dins les coordenades de la ciència-ficció. A més a més, l’autor no s’està de barrejar-ho tot: en Sebastià Janowsky, en acabar una festa des de la talaia del Carmel, es troba amb un cadàver. Uns certs apunts lírics, i una desimbolta atenció cap a les formes lluminoses de la imaginació, les accions passen en el mes d’agost o no pas a la vila de Granyena de les Garrigues sinó a la ciutat de Barcelona. El fil conductor de la novel·la és un artifici massa previsible. Sobta que havent començat tan bé, les pàgines que segueixen siguin tan forçades: records i recerques. Amb dos mil euros a la butxaca, no pas nous i tots eren de vint, ens assegura, ja tenim la novel·la en dansa al barri de Gràcia.

El lector, si és un lector de Montaigne o de Hanna Arendt, quedarà molt estranyat: el regal de Gliese pot ser que li recordi les lectures juvenils, quan el perfum de la raó jacobina i funcional feia més nosa que favor. El novel·lista juga: en un capítol ens escriu les intervencions en grec modern, en un altre, els animals parlen, les mutacions de lloc són habituals...

És la mena de llibre que faria saltar el senyor Josep Pla de Palafrugell. Els savis d’Aspa, de Guissona o de Fraga no sé pas com saltarien.