Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

El perquè de les vacunes

  • DR. ANTONI ENCINAS I PIÑOL
Actualitzada 13/02/2017 a les 15:50
opinió

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© opinió

opinió

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© opinió

El sistema immunitari humà és una joia de l’evolució. Extremament complex i eficaç, ens ha permès sobreviure com a espècie. Consta de molts mecanismes, uns cecs i indiscriminats; altres intel·ligents, que aprenen de batalles anteriors per fer-se més forts. L’art i la història són plens de drames vinculats a epidèmies devastadores: des de les plagues d’Egipte a la Divina Comèdia. La seva influència en el nostre esperit col·lectiu és innegable. La resposta ha estat buscar remeis i prevenció.

Les vacunes s’elaboren per provocar una reacció al sistema immunitari que el fa crear anticossos contra proteïnes de la malaltia i multiplicar cèl·lules de defensa per detectar i atacar l’agent infecciós. En altres paraules, preparen el sistema immune per a la guerra. Ho fan selectivament contra la dolència concreta, tant que sovint si un s’infecta, les defenses escombren l’invasor sense que “la víctima” ho noti.

L’existència de moltes persones immunes a la malaltia genera un mur que en dificulta l’expansió i minimitza la capacitat d’arribar als no protegits. Aquest efecte és difícil de mesurar però cabdal. Tota societat té persones vulnerables. Gent que malgrat vacunar-se no crea defenses, individus immunodeprimits per altres malalties, molt joves o molt grans… L’èxit de la ciència mèdica en l’anomenat primer món ha comportat la sensació que això són romanços, que no passa res o fins i tot que és mentida; que si emmalaltim sempre hi haurà una cura fàcil. Els estudis diuen que entre un 3% i 5% de la població rebutja les campanyes de vacunació.

Algunes dades: l’OMS calcula que el 2014 unes 114.900 persones van morir per xarampió al món, la majoria nens menors de 5 anys. Això són 314 cada dia, 13 per hora. La intensificació de les campanyes entre els anys 2000 i 2014 ha evitat 17,1 milions de morts. Una inversió sanitària de les més rendibles €/vida de què es té constància. El 1918 una soca virulenta de grip va matar més de 20 milions de persones, tant com la Primera Guerra Mundial. Seguim sense cura. El 8 de maig de 1980, l’OMS va declarar eradicada la verola. Es va considerar un dels majors èxits de la història de la humanitat. No s’ha tornat a assolir.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre