x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

L'exclusió social feta malaltia: la lepra

  • DR. ANTONI ENCINAS I PIÑOL
Actualitzada 30/07/2018 a les 17:30
Endèmica en moltes zones tropicals i subtropicals, és un dels bacteris que més han desenvolupat resistències als tractaments. Afortunadament, el llarg procés de la malaltia i un contagi molt difícil en dificulten l’expansió. Tot i això, l’OMS fa uns anys que la vigila amb creixent preocupació. Sovint l’encerta.
Opinió

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© WALTERS ART MUSEUM

WALTERS ART MUSEUM
Opinió

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Dr. Antoni Encinas i Piñol

WALTERS ART MUSEUM

La lepra forma part del trist patrimoni de la pobresa, de la misèria i del dolor de la humanitat. És una de les malalties més antigues de què es té constància, descrita ja al llibre hindú Susruta shamita de l’any 600 abans de Crist. Es creu que fou el comerç fenici el que va introduir la malaltia a la península Ibèrica. Des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana, es va expandir arreu alhora que es prenia consciència que es transmetia per contacte. Els seus símptomes cutanis, en què literalment es menja la carn, han causat sempre un fort impacte.

De fet, en els seus orígens es va arribar a atribuir a algun tipus de càstig diví. Els afectats eren autèntics empestats i no era estrany que se’ls declarés morts de forma legal i se’ls desposseís de béns i herències tan bon punt es manifestava la malaltia. Al segle XV es va instaurar una xarxa de leproseries per tot Europa i el nombre de casos va anar baixant fins al segle XVIII. La xarxa d’hospitals de Sant Llàtzer, nom amb el qual es van anomenar, es va estendre. El 1878, la llei de Romero-Rebledo, en la seva primera disposició, va ordenar a totes les diputacions provincials on no existia un hospital de Sant Llàtzer buscar un edifici adientment organitzat per a destinar-lo als leprosos. El cens oficial de leprosos a Espanya el 1878 era de 331 homes i 190 dones.

Uns anys abans, Henrik Armauer Hansen va descobrir el Mycobacterium leprae , poc abans que Koch descobrís el seu parent, la tuberculosi. Va confirmar científicament l’origen infecciós de la malaltia. Al seu poble natal, Bergen (Noruega), hi ha el petit hospital de St. Jorgens, una de les institucions hospitalàries més antigues d’Europa, que alberga un impressionant museu sobre la lepra. Segons el Centre Nacional d’Epidemiologia, a data de 31-12-2017, 24 persones tenen la malaltia activa. D’elles, nou són a Catalunya i Lleida no n’està pas exempta.

Tot i la facilitat de la cura, dos comprimits barats al dia durant sis o dotze mesos, la lepra segueix tenint un efecte dramàtic en llocs com l’Índia, el Nepal o el Brasil. A Espanya, l’últim sanatori de lepra és a Fontilles, al País Valencià, gestionat per una ONG.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre