Procicat

Si féssim una enquesta sobre quin és el vocable que més han sentit (i pronunciat) en el darrer any, una de les respostes més repetides, probablement, seria Procicat. També ens atreviríem a afirmar que el coneixement sobre què és aquest organisme és inversament proporcional a les funcions, decisions o activitats que se li atribueixen.

Malgrat que ho pugui aparentar, no va néixer amb la Covid, tot i que ara sembli omnipresent. Tenen curiositat per saber què és?

El terme és un acrònim de Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya. Dins de l’arquitectura de la Generalitat es preveuen una sèrie de mesures en cas d’emergències i catàstrofes de tota mena.

Tant els seus plans com els òrgans de governança reben el nom genèric de Procicat. Alguns d’activació habitual tenen nom propi.

Transcat per a les emergències del transport, Inuncat per als riscos associats a l’aigua, Neucat per la neu, Plaseqcat pels incidents de risc químic...

Quan s’activen aquests plans s’assignen sota la Protecció Civil de Catalunya la resta dels cossos operatius: el grup d’ordre (Mossos d’Esquadra), el grup de rescat i extinció (Bombers) i el grup sanitari (SEM), i impliquen diverses normatives que afecten serveis essencials com ara l’energia o el transport, entre d’altres. Per estructurar una governança efectiva de tots els recursos, l’activació de qualsevol pla implica tres nivells de comandament.

El nivell bàsic és el Comitè Tècnic del Procicat. Està format pels comandaments especialistes dels quatre cossos operatius juntament amb experts de les organitzacions clau en l’emergència concreta, com pot ser la de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Servei Meteorològic de Catalunya, de TMB, ADIF/Renfe, de Medi Ambient, Territori, etc. La missió és aportar criteri tècnic per afrontar la situació i proposar accions concretes.

El segon nivell és el Comitè Assessor del Procicat. Està format pels directors generals i els caps de les organitzacions operatives i els delegats territorials dels departaments o del Govern. L’encàrrec és aportar criteri tècnic i directiu i assegurar la mobilització dels recursos necessaris perquè els tècnics puguin dur a terme la seva tasca i aconsellar al comandament polític per tal que aquest pugui prendre les decisions pertinents.

El tercer i últim nivell es el Govern de Crisi. Està integrat pel President i els consellers, juntament amb el seus secretaris generals. Té com a funció prendre decisions polítiques.

Durant la crisi Covid, a través d’un decret exprés, es va crear el Pla de Malalties Transmissibles, però aquesta és una altra història. I no la repetirem pas avui perquè ens atreviríem a assegurar –sense gaire por a equivocar-nos– que, vulguin o no, esmorzen, dinen i sopen amb aquest Procicat.

Ara bé, ens semblava que no era sobrer recordar-ne el germen. Potser perquè, encara que surti publicat avui, escrivim l’article just el dia de la Mare.