De birres i bandes

Aquesta és una terra de trossos clivellats on les vinyes busquen aigua entre les pedres. De manera literal, olorant la saó que batega sota la pols dels bancals. Paratges d’ametllers florits de primavera i cups plens de most en una tardor que cada any s’endevina més estranya que l’anterior. Malgrat els canvis que vénen i l’olor de terra mullada, encara som un país meridional i sec, un paradigma del Mediterrani. La nostra és una terra d’oli d’oliva i vins, i per això competim a la primera divisió. Per contra, els belgues i els irlandesos, per posar dos exemples atzarosos, viuen en una terra humida on la tradició cervesera es remunta a temps immemorials. En l’era de la globalització, els cellers catalans importen vi d’arreu del món i uns quants emprenedors sense complexos han decidit obrir cerveseries artesanes i fer la competència als grans gegants del país. A poc a poc, barril a barril, remesa darrere remesa, les breweries del país van guanyant experiència i qualitat. Amb la Cervesera del Montseny com a referent d’una artesania de qualitat, ja no hi ha cap comarca catalana que no tingui la seua referència particular de craft beer. Aquestes no són cerveses per a persones de gustos conservadors i plans, demanen paciència i paladar. Trenquen amb els clàssics de rosses fresques d’estiu per oferir-nos stouts, pale ales, ipes, browns, winter ales, darks, ambars, porters i més.

La Black Cat és una llista per descobrir i degustar cervesa artesana. Des del pop electrònic de Will Butler fins als ritmes fàcils de The Whitest Boy Alive. No hi falten uns Pearl Jam, Pixies o Fat Freddy’s Drop per gaudir d’algun clàssic, però majoritàriament són bandes menys populars i no menys interessants.

Una bona combinació per sortir dels tòpics i gaudir d’una Vella Caravana, una Repúblik, una C13 o una Matoll.