No tot és tan fosc com un quadre d'El Greco

La portada del darrer disc de Sr. Chinarro, l’ alter ego del sevillà Antonio Luque, és ell mateix en el paper del mític quadre d’El Greco El cavaller de la mà al pit. Lluny de sonoritats fosques i mirades turmentades, Luque ha convertit El bando bueno en un disc que no escapa a les influències new-age i pianístiques del pop dels vuitanta. The Smiths, The Cure o New Order es poden intuir com alguns dels referents d’un artista que no necessita presentacions. Consolidat com un dels compositors, lletristes i músics més polifacètic i sòlid del panorama indie espanyol, Luque afina un disc en el qual totes les sonoritats estan molt equilibrades. Sense estridències, la producció discogràfica està pensada perquè la seua veu hi estigui ben representada. Se l’escolta i se l’entén, un detall que no és menor si el comparem amb alguns dels seus primers discos. Sr Chinarro sempre és una garantia de bona música.