On és la realitat augmentada?

Porto dies valorant si s’han complert les previsions tecnològiques que ens van fer anys enrere. Fa dues setmanes vaig parlar de la previsió de la desaparició dels ordinadors portàtils i de sobretaula, que no només no s’ha complert sinó que la pandèmia i el teletreball han fet augmentar les xifres i percentatges de venda d’aquest sector a cotes mai assolides.

Avui els vull parlar de la realitat augmentada. Amb l’aparició dels telèfon mòbils intel·ligents, els smartphones, connectats a la xarxa i amb una càmera més o menys potent, van començar a aparèixer aplicacions de realitat augmentada. L’any 2010 tot era realitat augmentada. La vèiem funcionar quan enfocàvem amb la càmera un punt de la ciutat i ens apareixia un element interactiu que ens donava més informació. Realitat augmentada per interactuar amb l’entorn, per moure’ns o per controlar els aparells de casa. Els faig la pregunta pertinent: han utilitzat darrerament alguna eina que utilitzi la realitat augmentada? Ja els responc jo. No. O majoritàriament no.

La realitat augmentada va ser una de les grans apostes de totes les gran tecnològiques, que per ensenyar múscul i poder d’innovació i disruptivitat mostraven ulleres de realitat virtual, comandaments d’interacció virtual amb pantalles mòbils a casa, o realitat augmentada conduint els nostres vehicles.

De tot allò no queda res. Només algunes repúbliques independents, com les ulleres per a videojocs, el Pokémon Go–una de les poques aplicacions a nivell d’usuari que realment aprofiten aquesta tecnologia– i aplicacions com Snapchat o Instagram, amb les quals podem interactuar amb la càmera mentre apareixen elements virtuals al voltant. Ni tan sols els cotxes Tesla en porten! Però en aquest món res està perdut per sempre.

La imminent arribada del 5G urbà, que sembla més una jove promesa que una gran realitat, podria donar una empenta a aquesta tecnologia, que està fent passos importants i invisibles en el camp de la indústria, la salut i el món militar.