Mètrica al metro

Del 8 al 30 d’abril es va poder veure a la Sala Marsà de la Casa de Cultura de Tàrrega una interessant exposició sobre Jaume Pont, de família paterna oriünda de l’agregat targarí del Talladell. Promoguda i dissenyada per l’infatigable activista cultural Xavier Garcia, la referida exposició presentava l’originalitat de simular una estació de metro, amb la llista de les successives parades de la xarxa del ferrocarril suburbà i l’ambientació convencional d’aquesta mena d’espais generalment soterrats, tant visual com acústica, amb els altaveus emetent efectes sonors especials i una selecció de les cançons preferides del protagonista de la mostra. Pel que fa al contingut, seguia l’itinerari biogràfic i creatiu del poeta, amb profusió de fotografies personals, familiars i diguem-ne gremials, llibres publicats, revistes que han acollit les seves col·laboracions, centrades sobretot en la seva ingent i reconeguda activitat com a crític literari, traduccions de què han estat objecte els seus versos o que ha portat a terme ell mateix dels d’altres autors, així com una valuosa presència d’obra gràfica d’alguns artistes que han il·lustrat diversos dels seus volums, de noms tan prestigiosos com Rosa Siré, Benet Rossell, Evaristo Benítez, Benjamí Tous o Joan Pere Viladecans, a banda d’un enorme i vistós grafit en blanc i negre pintat per a l’ocasió per Josep Rodríguez.

En paral·lel i com a complement de l’exposició, que valdria molt la pena que pogués ser vista a la ciutat de Lleida, s’ha editat un llibre dins la col·lecció Natan, amb el suport de l’ajuntament de la capital de l’Urgell, titulat Jaume Pont: la poesia, que pot ser adquirit per tan sols 10 euros a la regidoria de Cultura, trucant al 973 310 731 o adreçant un correu a cultura@tarrega.cat, i que aplega una bona colla de crítiques, ressenyes, lectures, pròlegs i treballs més o menys erudits sobre la fecunda trajectòria poètica de l’escriptor nascut a Lleida en 1947. Els textos, una vintena llarga, ordenats cronològicament i signats per algunes de les plomes més respectades de les lletres catalanes contemporànies, ajuden el lector corrent a endinsar-se en el singular món de la lírica pontiana i a comprendre’n les claus. Un món bastit, tal com sosté Xavier Macià en la seva aportació, “sempre al marge de modes, circumstàncies i tendències, allunyada tothora d’escoles i capelletes”.