SEGRE

Marta Pontnou: “La canalla hauria de poder triar sense por si vol portar faldilles o pantalons"

Marta Pontnou s’ha convertit d’un dia per l’altre en un personatge públic pels seus articles frescos directes i sense filtres al digital de cultura ‘Núvol’. També pel seu look, que no tindria la discreció per bandera. Però si tots rèiem quan Pepe Rubianes deia “collons” en un plató de televisió, per què ens hem d’escandalitzar si una columnista escriu “cony” en un article d’opinió? Rosa dels Vents els ha compilat en un llibre –‘Sexe ficció, manual per a pubilles del segle XXI’–, l’excusa perfecta per entrevistar-la i acabar parlant del que realment li interessa comentar: la sexualització i el tallatge de roba infantil.

Marta Pontnou: “La canalla hauria de poder triar sense por si vol portar faldilles o pantalons

Marta Pontnou: “La canalla hauria de poder triar sense por si vol portar faldilles o pantalons"JOEL CODINA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La carrera professional l’ha feta a l’ombra: de les càmeres com a productora al món de la televisió i del poder com a assessora d’estil de polítics, advocades, periodistes o directius d’empresa. L’any passat li van proposar escriure un article d’opinió a Núvol i ara està fent el salt al davant per davant del públic en general.

Ha assolit ja l’estatus d’opinòloga oficial del país?

M’agrada més el títol de cronista sentimental.

Basada en fets reals?

Inspirada. Agafo referents de la vida i els mesclo, que tampoc vull que em neguin l’entrada al poble o em facin fora de casa.

Alguns dels seus articles tenen més de quinze mil visites, encara que hi ha qui sembla que els llegeixi per després criticar-la.

Per insultar-me em diuen descarada, molt representatiu de la mentalitat del país. El que passa és que no soc una dona conformista ni penso sentir remordiments per fer allò que m’agrada, com sortir de festa amb les meues amigues, encara que per a molta gent sigui contradictori amb la idea d’una mare abnegada i casolana.

Sembla que descol·loca les tietes nostrades i les feministes més militants. Faltaven aquestes reflexions desacomplexades d’una dona en veu alta?

Això diuen, suposo que part de l’èxit rau aquí. Si poso la paraula follar en un titular té més visites, però no ho faig per això sinó perquè aquesta és la manera com parlem amb les meues amigues. Seria impostat escriure fer l’amor quan estic parlant de follar.

Aquest seria un bon titular.

No me’n parlis, a vegades sembla que sigui una màquina de donar titulars patètics.

Per què creu que passa?

No ho sé, intueixo que en part és perquè les entrevistes sempre giren al voltant del sexe, el llenguatge políticament incorrecte i les meues amigues, que ara tothom sap que ens diem Les putes celebrities.

Suposo que tots els que l’entrevistem anem als llocs comuns. A vostè de què li agradaria parlar?

Del tallatge i la sexualització de la roba infantil.

No és un tema nou, als seus articles en parla.

Pel que fa als adults s’estan fent alguns canvis, sobretot la catalana Mango, però el que s’hauria de reformar són les seccions infantils. El que venen a les botigues no correspon amb la realitat del carrer, la diferència és abismal. A més a més, hi ha una sexualització preocupant: pots comprar biquinis de dues peces per a nenes de quatre anys però no trobaràs ni una samarreta de màniga curta per a elles amb una butxaca al pit. Com que a les dones teòricament no ens queda bé doncs ja no en fan ni per a les nenes.

Aquesta també serà una batalla molt llarga.

Però s’ha de lluitar i s’han d’assenyalar els problemes. Per exemple: tampoc s’hauria de separar la roba per a nens i nenes a les botigues. La canalla hauria de poder triar sense por si vol portar faldilles o pantalons, tenir totes les opcions en igualtat de condicions. Hem d’eradicar el gènere associat a la roba.

Després hi ha el tema de les talles.

Moltes preadolescents no es poden posar les que venen per a la seua edat i amb onze o dotze anys s’han de comprar les talles petites dissenyades per a noies més grans. Això vol dir estampats o escots que no són adequats per a la seua edat.

tracking