L'últim congost

El congost de Mont-rebei està a les portes del col·lapse per l’afluència de visitants que, atrets per la seua bellesa espectacular, els caps de setmana i festius hi pelegrinen en massa. No hi ha cap dubte que és un dels més exòtics i gegantins d’Europa, però tampoc no hi ha ningú que discuteixi que no és l’únic congost que tenim a tocar de casa. Un dels més propers i accessibles és el de Mu, a la Noguera. Si fa deu anys a Mont-rebei hi anava poca gent, a Mu no hi anava pràcticament ningú.

Després de passar per Artesa, el riu Segre flueix entre els termes de Foradada i Baldomà abans d’arribar a Alòs de Balaguer. Arribats en aquest punt les aigües es calmen, queden aturades per la petita presa que hi ha a l’alçada de la Central Hidroelèctrica de Camarasa. Des d’Alòs fins al començament del congost de Mu hem de recórrer uns pocs quilòmetres per pista fins que aquesta s’acaba, just al peu del Serrat del Poll, on sempre hi ha escaladors. La ruta es pot començar des d’aquest punt o des de l’altra banda, al peu de la central de Camarasa. El desnivell acumulat serà exactament el mateix perquè la ruta és d’anada i tornada. També hi ha l’opció de pujar fins a la serreta del Palomar i arribar-se fins al poble d’Alòs, una ruta que augmenta considerablement el temps que necessitarem per fer-la.

L’excursió més popular és d’uns set quilòmetres (entre anada i tornada), la qual fa un petit desnivell que no arriba al centenar de metres. Per la banda de Camarasa es creua un petit pont penjant i des d’allà fins a les passarel·les que voregen el peu del Serrat del Poll, tota l’excursió va per la banda nord del riu, sempre assolellada. A l’altra banda, salvatge i silenciosa, la serra Carbonera custodia el congost. Durant tota la ruta veiem sempre les aigües calmoses del Segre als nostres peus.

DADES PRÀCTIQUES El congost té dues entrades, per la banda de Camarasa o per Alòs de Balaguer. Cal portar calçat adequat i de cara a l’estiu tapar-se del sol. Sobretot s’ha de dur aigua.