Deixant petja a la Vall de Boí

Si la primavera se simbolitza en una flor, l’estiu es projecta en una platja i la tardor en la caiguda de les fulles, els mesos hivernals s’acostumen a representar amb estampes nevades. Mentre al pla de Lleida l’únic blanc que ens podem permetre són els camps gebrats per la boira pixanera, als Pirineus sempre hi acaba caient una bona nevada que ho colga tot sota una manta tupida i celestial, un terreny que s’ha de saber llegir perquè no ens jugui una mala passada. Quan arriba el fred els amants de la neu i el fred enfilen les carreteres que moren a les cotes més altes dels Pirineus. L’Alta Ribagorça és dels destins inexcusables.

La neu no és patrimoni exclusiu dels esquiadors, per això la Vall de Boí és alguna cosa més que un pas obligat per arribar a les pistes, també és el punt de partida de nombroses excursions amb raquetes de neu. D’entrada el que més ens pot cridat l’atenció és endinsar-nos al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ja sigui per fer una excursionieta per la Vall de Sant Nicolau com per arribar al planell d’Aigüestortes a endinsar-se a la vall de Sant Martí. Si bé els esquiadors que paguen un forfet baixen per pistes que estan senyalitzades i per una neu aixafada per les màquines, les excursions amb raquetes es mouen per entorns verges. La neu pot ser tan bonica i bucòlica com traïdora i l’avantatge de sortir a la muntanya acompanyats d’un guia especialitzat és, precisament, la seguretat que dona sobre el terreny una persona amb experiència i coneixements que sap llegir l’entorn.

Guies de Taüll ens proposa des d’excursions familiars de dues hores i pràcticament sense desnivell, com la de la Vall del Ginebrell, fins a sortides de tot un dia al Portarró d’Esport. Sortides de sis hores, un desnivell que pot arribar als 800 metres acumulats i que ja es mou per terrenys que cal còneixer. La neu, entre altres coses, sepulta la majoria dels referents que a l’estiu ens serveixen de guia per no perdre el camí.

La Vall de Boí és un bon punt de partida i alhora és un bon camp base per ampliar opcions i moure’s cap a la Vall d’Aran o la Ribagorça aragonesa, per exemple.