x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

La Cara de Mart

  • SALVADOR RIBAS
Actualitzada 26/07/2021 a les 18:03
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

En el camí de l’exploració espacial sempre hi hagut present la fascinació per trobar algun indici de vida en altres indrets de l’Univers, en especial en els llocs més propers al nostre planeta com podria ser el cas del planeta Mart. L’imaginari popular ha tingut molt present la idea de la ciència-ficció dels “marcians”, homenets verds més o menys amigables que han esdevingut protagonistes de llibres, sèries i pel·lícules.

Ara bé, el dia 25 de juliol de 1976, ara fa just 45 anys, es va publicar una imatge del planeta Mart que activaria tota mena de teories.En aquelles dates acabava d’arribar a Mart la missió no tripulada Viking 1, projecte en el qual havia participat el científic lleidatà Joan Oró. La Viking 1va trametre alguna de les seves primeres imatges i entre elles una de la regió anomenada Cidonia, que acabaria essent batejada com la Cara de Mart.

La imatge mostra una mena d’altiplà en el terreny amb una formació rocosa al centre que està il·luminada lateralment per la llum del Sol. La transmissió de les imatges des de Mart generava nombroses pèrdues de dades i donava lloc a píxels foscos en la imatge, com puntets negres. Doncs sumant les ombres, el fet que un puntet negre es pogués associar al forat del nas i la tendència del cervell humà a reconstruir patrons familiars, especialment cares, va fer que es produís el que es coneix com una pareidolia. La imatge ens recordava clarament un rostre humà de grans dimensions a la superfície del planeta vermell.

Ràpidament aquesta pareidolia va donar lloc a corrents pseudocientífics que ho associaven a civilitzacions marcianes i va donar lloc a un corrent popular que ho va utilitzar com a prova irrefutable de l’existència present o passada dels homenets verds. Malgrat que la comunitat científica va explicar des del primer moment que es tractava d’una estructura geològica normal que ens feia una il·lusió òptica, van caldre molts anys i nombroses imatges per deixar clar que no era cap cara.

Des de l’any 1998 amb la Mars Global Surveyor, passant per la Mars Odyssey de 2002 i fins a la sonda europea Mars Express del 2006, van prendre nombroses imatges de la zona per poder mostrar com era realment la Cara de Mart. La imatge de la Mars Express tenia una resolució altíssima i va permetre construir fins i tot una animació en 3D que va deixar ben clar que era una estructura geològica natural i que no tenia forma de cara.

.

 

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre