Aprovada la rebaixa lineal del 2% de l’IBI a Lleida amb el suport de 20 de 27 edils

El guió previst es va complir ahir en el ple de la Paeria i PSC, CiU, C’s i PP van votar a favor de la rebaixa lineal del 2% de l’IBI el 2017 (l’acord preveu també un 1% addicional el 2018), que suposarà un descens del rebut per a tots els lleidatans i una disminució dels ingressos municipals d’un milió l’any que ve (més 500.000 el següent). Per al 70% dels rebuts (vegeu el quadre adjunt), la reducció serà d’un màxim de 10 euros. També es va aprovar, encara que sense cap referència durant la sessió, una nova taxa per a les operadores de telefonia mòbil. ERC, Crida i Comú van votar en contra de la rebaixa lineal de l’IBI i van defensar la seua proposta d’apujar-lo a immobles no residencials d’elevat valor cadastral, encara que la tinent d’alcalde Montse Mínguez la va qualificar d’“interessant per estudiar, però verda”. Mínguez va recordar que ERC i Comú van proposar l’any passat al costat de CiU i PP la baixada del 2% que ara rebutgen. Toni Postius, de CiU, va defensar aquest percentatge com un “punt de partida”, i va apuntar que els diners que es deixaran d’ingressar es compensaran amb els 900.000 que recaptarà amb la taxa de telefonia. Ángeles Ribes (C’s) va criticar les propostes de tots els grups, però al final hi va votar a favor “perquè s’atansa moltíssim a la congelació” que ells defensen i va detallar que a 5.700 rebuts els suposarà un estalvi màxim de 50 cèntims. Joan Vilella, del PP, va destacar que s’ha pogut abaixar l’IBI per “la nostra tossuderia i la predisposició del PSC”, i va titllar de “sacrifici suportable” votar a canvi a favor del compte general del 2015. Carles Vega (ERC) veu la proposta “conservadora i insuficient” i va augurar que “es deixaran de fer coses per falta d’ingressos”. Pau Juvillà (Crida) va criticar “la política fiscal erràtica del govern de passar de vetllar per mantenir la despesa social [amb referència al seu pacte de l’any passat amb el PSC per a les ordenances] a abaixar els impostos de forma neoliberal”, i Sergi Talamonte (Comú) va considerar que no penalitzar l’IBI d’alts valors cadastrals permet que Lleida continuï sent “gairebé un paradís fiscal”, extrem que el govern va negar.

L’acord de l’IBI inclou, a més, la bonificació del 10% a jubilats de l’Horta i del 50% per a persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Mentrestant, la resta de les taxes i impostos queda congelada, mantenint les bonificacions socials d’aquest any.

Així mateix, la modificació de crèdit d’1,5 milions va ser aprovada amb el suport de C’s i l’abstenció de la resta de l’oposició, que va criticar especialment l’aportació a Autobusos de Lleida. Mínguez va defensar que una subvenció de 8 milions dividida pels 1,9 quilòmetres que recorren a l’any els busos suposa només 4 euros el quilòmetre. A més, el mateix document del compte general que en el ple anterior va ser rebutjat es va aprovar aquesta vegada gràcies al canvi de postura del PP, que va rebre dures crítiques de C’s.

D’altra banda, l’alcalde, Àngel Ros, va dir que des de fa un mes treuen a concurs públic tots els projectes encara que siguin de menys de 18.000 euros amb l’objecte de la transparència i va afirmar que cobriran baixes a la Paeria.

Lleida

L’alcalde, Àngel Ros, va criticar ahir que la Paeria hagi d’assumir amb els seus recursos l’elaboració d’un estudi de l’impacte social i econòmic de noves implantacions comercials a Lleida, així com d’un pla estratègic comercial. “Ho farem perquè ens hi vam comprometre i perquè el POUM contempla estudis comercials”, va dir, en resposta al prec de CiU, ERC, Crida, PP i Comú d’accelerar la licitació d’aquests informes i fixar un calendari. Ros va considerar que els plans estratègics “se’ls hauria de fer cada sector i aquest vol fer un estudi pagant zero”. Va afegir que “semblaria raonable que les organitzacions del sector comercial i de la Generalitat, que hi té les competències, paguessin alguna cosa”.

D’altra banda, en l’inici del ple representants sindicals van reivindicar de forma pacífica la recuperació de la jornada laboral de 35 hores.