SEGRE

SUCCESSOS VIOLÈNCIA MASCLISTA

Més de 200 lleidatans denunciats en un any per no pagar la pensió a la seua ex

Un delicte, juntament amb el control dels recursos, que s’utilitza en casos de maltractaments

Més de 200 lleidatans denunciats en un any per no pagar la pensió a la seua ex

Més de 200 lleidatans denunciats en un any per no pagar la pensió a la seua ex

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Més de 200 lleidatans van ser denunciats l’any passat per no haver pagat la pensió a la seua exparella establerta en el procés de divorci o separació, una xifra que ha registrat un descens respecte a altres anys, però que ha estat recurrent durant el període de recessió. De fet, l’impagament de pensions és un delicte que forma part de la violència masclista a nivell econòmic, una violència encara més invisible que ve de la mà de les agressions físiques i psicològiques que pot patir la víctima en mans de la parella.

En l’àmbit estadístic, no hi ha dades fiables de denúncies per aquest tipus de violència, però tant els Mossos d’Esquadra com l’Institut Català de les Dones han atès dones que s’hi enfronten i que en molts casos es converteix en un autèntic maldecap fins i tot quan ja han donat carpetada a la relació (vegeu el testimoni). Segons la Memòria de la Fiscalia, el 2015, un total de 209 lleidatans van ser denunciats al jutge per no haver pagat la pensió econòmica o d’aliments a l’exparella, un delicte que pot castigar-se amb una pena de presó de tres mesos a un any o una multa de sis a vint-i-quatre mesos. En molts casos, l’assumpte es resol pel civil, si el denunciat s’avé a pagar.

La violència econòmica sempre ve acompanyada de denúncies per insults, humiliacions o agressions

En aquest sentit, Salvador Gallego, de l’Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra a Lleida, explica a aquest diari que hi ha dos tipus de violència econòmica respecte a la dona: l’impagament de pensions i la restricció als fons que entren en la unitat familiar, així com l’impagament de deutes conjunts, com ara la hipoteca o crèdits. Aquest últim, segons Gallego, és el més habitual i forma part del control que exerceix el maltractador sobre la víctima. “La violència econòmica es dóna quan l’agressor, de forma intencionada, priva de recursos la seua parella”, assenyala. Un maltractament que sempre està acompanyat d’humiliacions, insults, amenaces i fins i tot agressions físiques. Una situació que en la majoria dels casos no s’arriba a denunciar i que, quan es fa, és difícil de demostrar davant d’un jutge. L’agent, així mateix, recorda que limitar els recursos a la dona o l’impagament de la pensió també afecten seriosament els fills, en cas d’haver-n’hi en la parella. “L’agressor actua així perquè d’aquesta forma castiga la parella, però comet un error, perquè alhora acaba castigant els seus fills”, assenyala.

Control de la nòmina o passar la setmana amb 5 euros“M’és igual el que facis, perquè ho pagaràs tot tu i t’arruïnaràs.” Cristina Puigventós, una veïna de Fulleda de 36 anys, té gravada amb ferro roent aquesta frase del seu exmarit. Es va casar amb ell el 2011, però al cap de tres anys se’n va separar cansada d’insults, coaccions i menyspreus. “Em vaig adonar que m’havia maltractat psicològicament i sabia que el següent seria la violència econòmica.” I així ha estat. Des del dia en què Cristina va marxar de la casa de Fraga que havien comprat a mitges, la seua vida ha estat un calvari. Assegura que el seu ex no paga la seua part i ella es fa càrrec de tot el crèdit per no quedar com una morosa. “Jo volia començar de nou, i com que ell volia la casa, li vaig oferir que se la quedés, però que em tragués de la hipoteca”, explica Cristina. Però no únicament no hi va accedir, sinó que des d’aleshores li impedeix entrar a l’habitatge. “Pago jo tota la hipoteca perquè no vull tenir un deute. Però és molt difícil, asfixiant, perquè el meu sou és de 1.000 euros i també tinc un lloguer”, apunta. En la primera vista del divorci li va atorgar l’ús de l’habitatge al seu exmarit perquè el jutge el va considerar vulnerable. “A la segona vista, se li va escapar que treballava i van concedir l’ús compartit, però això tampoc em serveix de res”, assegura Cristina, que durant aquest temps ha refet la seua vida i ha tingut una filla. Va presentar un nou recurs perquè l’ús de la casa fos exclusivament per a ella, però encara no hi ha decisió en aquest sentit. En el que sí que s’ha pronunciat la jutge és sobre un delicte de coaccions per impedir-li entrar a l’habitatge, pel qual acaba de condemnar l’exmarit de Cristina a nou mesos de presó i una ordre d’allunyament de 200 metres durant dos anys. Per la seua banda, Cristina, aconsellada pel seu advocat, ha deixat de pagar la hipoteca perquè no hi ha cap llei que empari qui vol pagar. “Si hi ha dos deutors, el banc aplica el concepte de solidaritat, i si un no paga, fan que ho assumeixi l’altre. La violència econòmica és una agressió total, un sofriment molt dolorós. Té un gran impacte psicològic i emocional i la societat no té recursos per tractar-la. Crec que ho tenia tot molt calculat. És un psicòpata.”

tracking