SEGRE

EDUCACIÓ

Sis escoles de Lleida ciutat tenen menys del 3 per cent d'alumnes immigrants

Sis més superen el 60% i hi ha zones amb un centre sense cap i un altre amb el 71%

Les sis zones en què estan repartits els col·legis a Lleida ciutat

Sis escoles de Lleida ciutat tenen menys del 3 per cent d'alumnes immigrants

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Un informe del síndic de Greuges de Catalunya constata que sis col·legis de la ciutat de Lleida tenen menys del 3% d’alumnes immigrants a les seues aules, mentre que en sis més el percentatge supera el 60%. Així mateix, detalla que en una mateixa zona escolar hi ha un centre sense cap i un altre que assoleix el 71%.

La distribució d’alumnes estrangers entre les escoles de la ciutat de Lleida és tan irregular que en una mateixa zona escolar hi ha un col·legi públic sense cap alumne immigrant i un de concertat amb un 1%, mentre que en un altre de públic n’hi ha un 70,9%. Així ho indica l’últim informe elaborat per la Sindicatura de Greuges de Catalunya sobre La segregació escolar a Catalunya, que constata que sis escoles (quatre de les quals concertades) no arriben al 3% d’estrangers, mentre que en sis se supera el 60% (totes públiques). En general, els centres concertats de la capital escolaritzen una proporció d’estrangers molt menor que els públics.

En una altra de les sis àrees en les quals està dividida la ciutat (l’informe no especifica quines zones són), un col·legi públic i un altre de concertat tenen un 4% i 4,1% d’estrangers, respectivament, mentre que un altre de públic arriba al 85,9%. En una altra zona, dos escoles públiques tenen gairebé el 70% d’immigrants davant l’1,8% d’una altra i el 21,2% d’una de concertada. En una altra, les diferències van entre el 8,8% d’una de concertada i el 66,4% d’una de pública. Hi ha una altra àrea amb índexs més baixos en general, en què la que menys n’escolaritza en té un 1,8% (concertada) i la que més, un 35,7% (pública). El director dels serveis territorials d’Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés, va afirmar que apliquen “discriminació positiva en els recursos i suport als centres d’alta complexitat” i va matisar que la condició d’aquestes escoles “la marquen les famílies del seu entorn, segons la seua nacionalitat, situació econòmica i nivell d’estudis”. La presidenta a Lleida de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, Elisa Solé, va indicar que aquesta distribució irregular comporta un “problema per a l’ensenyament” i va afegir que intentaran trobar una solució amb el departament. No obstant, va admetre que és “complicat” perquè ja s’han fet accions com reduir la ràtio (nombre d’alumnes per classe) en alguns centres i impulsar projectes com el Magnet en col·legis amb dificultats per atreure alumnes a causa de la seua concentració d’immigrants. Així mateix, va reconèixer que moltes famílies no inscriuen els fills a centres amb molts estrangers.

constaten que 66 estudiants de Primària no van quasi mai a classe

La comissió d’absentisme de la ciutat de Lleida constata que el curs passat 66 alumnes de Primària no van anar gairebé mai a classe. Es tracta de casos registrats d’absentisme qualificat de molt greu, la qual cosa implica que falten al col·legi entre quatre i cinc dies cada setmana. Així mateix, 157 estudiants més no van anar a classe entre dos i tres dies per setmana, és a dir, van registrar unes faltes d’assistència greus. No obstant, l’absentisme més greu en els últims cursos presenta una lleugera tendència a la baixa, mentre que el greu i el lleu (nens que falten un dia a la setmana) repunta una mica.

Aquestes dades es van posar de manifest en el consell escolar municipal de dimarts passat, on tant Ensenyament com l’ajuntament de Lleida van incidir que l’absentisme escolar afecta només l’1,06 per cent d’un total de 21.000 alumnes.

Aquesta comissió treballa des de fa més de deu anys per prevenir l’absentisme escolar i vigila especialment la incorporació dels alumnes als centres a P-3, acarant el nombre d’inscrits amb el de nens de tres anys al padró, encara que a aquesta edat l’escolarització no és obligatòria (ho és als sis anys).

A més, fa especial incidència en els tres primers cursos de Primària, al ser essencials en el desenvolupament de les habilitats de lectoescriptura i el llenguatge matemàtic dels nens, i controla també el pas de sisè de Primària a primer d’ESO. Els casos més greus d’absentisme escolar es comuniquen a la Fiscalia o a la Direcció General d’Atenció a la Infància.

tracking