SEGRE

LLEIDA

Competència sanitària màxima

Les tres clíniques privades de Lleida lluiten per mantenir o augmentar la quota de mercat amb estratègies d’ampliació de les seues instal·lacions o de la cartera de serveis

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les empreses titulars de les tres clíniques privades de la ciutat tenen en marxa ambiciosos plans d’inversió i d’oferta de nous serveis per captar el màxim nombre de clients. La Perpetu Socors preveu doblar les seues instal·lacions, Clínica de Ponent modernitzarà les seues i Vithas Montserrat estaria buscant un nou solar.

Les clíniques privades de Lleida semblen estar immerses en una cursa de fons amb l’objectiu d’augmentar la seua cartera de clients en un mercat sanitari privat cada vegada més competitiu i saturat a la capital del pla. Per això, duen a terme estratègies d’ampliació o reforma de les seues instal·lacions, acompanyades de grans inversions i de la posada en marxa de nous serveis i especialitats per guanyar terreny i diferenciar-se respecte a les seues competidores.

Així doncs, per exemple, la nova gerència de Clínica de Ponent

Clínica de Ponent és l’única privada que rep activitat de Salut. El 2015 van ser 3.241 processos

l’antiga L’Aliança

, que al setembre va passar a ser gestionada pel grup privat Mi Tres Torres, vol convertir el centre en l’“hospital privat de referència de Lleida”. Preveu augmentar el volum d’activitat un 25 per cent en els dos propers anys amb un pla de modernització de les instal·lacions i de contractació d’especialistes.

Per la seua part, la Perpetu Socors (grup hospitalari HLA) duplicarà pràcticament les instal·lacions en els propers dos anys amb la construcció d’una nova clínica al solar contigu a l’actual, cosa que permetrà triplicar l’àrea quirúrgica i la d’Obstetrícia amb una inversió de més de 5 milions d’euros. També la clínica Montserrat (grup Vithas) ha vist augmentar la seua activitat en els últims exercicis i una de les recents apostes és l’obertura de les urgències pediàtriques o el reforç de la unitat de l’Aparell Locomotor, al costat del teatre de la Llotja. Segons coincideixen a afirmar diverses fonts del sector, Vithas estaria buscant un solar per construir una nova clínica a la ciutat, encara que el grup ha eludit fer cap comentari sobre aquest tema.

Arribats a aquest punt, la pregunta és obligada: hi ha demanda per a tanta oferta? Els seus actors coincideixen a reconèixer que és un mercat molt competitiu però que el sector sanitari privat és fonamental en la generació de benestar social.

Així mateix, no s’ha d’oblidar que les previsions del departament de Salut, com ja ha anunciat en diferents ocasions el seu conseller, Toni Comín, és reduir l’activitat derivada als centres privats sempre que els públics puguin absorbir aquests processos i sense que això impliqui un augment de les llistes i temps d’espera.

En el cas que els hospitals públics no puguin assumir tota l’activitat en un territori, Salut donarà prioritat a redirigir-la als privats sense ànim de lucre. Actualment, l’únic hospital privat de Lleida amb concert amb el CatSalut és la Clínica de Ponent, a la qual l’any passat es van derivar 3.241 procediments mèdics, la majoria cirurgies de baixa complexitat i proves diagnòstiques.

Jordi Cortada, delegat de Salut a Lleida, manifesta que les derivacions a la privada funcionen molt bé i que “són una peça clau per mantenir sota control les llistes d’espera”. Així mateix, no va tancar la porta que en un futur altres centres puguin integrar-se al sistema d’integració pública (Siscat) per absorbir activitat pública, tenint en compte els criteris de la llei sanitària (LOSC).

La majoria de les pòlisses, un 84,4% del total, estan subscrites amb entitats mercantils, mentre que el 15,6% restant són de mútues de previsió social.

Fa tres mesos que es va posar al capdavant de Clínica de Ponent, que ara gestiona Mi Tres Torres. Quins reptes de futur s’ha marcat?

Estem acabant de definir el pla estratègic per als propers anys, que inclourà una modernització de les instal·lacions actuals que iniciarem el 2017 i la contractació dels millors especialistes per fer de Clínica de Ponent l’hospital privat de referència de Lleida.

Aquest pla contempla la compra d’algun solar o edifici?

No, preferim ser cauts i apostar per ampliar els nostres serveis i fer més acollidora la clínica. Un hospital nou costa set anys posar-lo en marxa, a més d’inversions enormes, i la medicina avança tan ràpid que quedaria obsolet abans d’estrenar-lo.

Preveu algun tipus de col·laboració amb la Clínica Tres Torres de Barcelona, ja que ara formen part del mateix grup?

Ho tenim sobre la taula. Lleida disposa de facultatius excel·lents, en cap cas es tractaria de colonitzar l’hospital lleidatà, però estudiem la col·laboració entre els dos centres.

Li preocupa la intenció de la conselleria de Salut d’acabar amb les derivacions d’activitat centres privats com el seu?

A curt termini, no. Hem mantingut reunions amb el departament sobre això i en el dia d’avui els hospitals públics de Lleida no poden absorbir tota l’activitat, necessiten delegar-la i estan contents amb els nostres serveis. A més, està previst la reforma del bloc quirúrgic de l’Arnau, que segurament requerirà el suport d’altres centres, i nosaltres estarem totalment oberts a col·laborar.

Són massa 3 clíniques privades en una ciutat com Lleida?

Són moltes, però disposem d’una base assistencial sòlida i amb el millor factor humà i tecnològic per assolir els nostres objectius.

Quins són?

Augmentar un 25% la nostra activitat en els propers dos anys i potenciar la nostra activitat amb totes les mútues privades.

En pocs anys té previst pràcticament duplicar les seues instal·lacions. A què es deu aquest ambiciós projecte?

En sanitat fa falta invertir constantment tant en equipaments com en espais per adaptar-se als avenços i canvis en els usos assistencials. Si no ho fas, els teus serveis queden obsolets i nosaltres volem estar a l’altura. Més ben dit, continuar estant a l’altura. I els 5 milions d’euros d’inversió ho avalen.

En quin punt es troba l’ampliació?

Calculem entregar el projecte tècnic a l’ajuntament abans de l’estiu, que inclourà la demolició i la reedificació de l’edifici de l’antiga residència La Milagrosa i les obres al recinte del Policlínic. A partir d’aquí, dependrà dels terminis administratius per començar les obres, però calculem que durin prop de dos anys. Passarem dels 5.000 m

etres quadrats

actuals a 9.000.

Això també suposarà un augment de les prestacions mèdiques?

Per descomptat, passarem a tenir UCI, triplicarem l’espai de l’àrea quirúrgica i d’Obstetrícia i adquirirem nous equips de diagnòstic, entre d’altres. A més, segons anem posant en funcionament els serveis, també haurem de contractar més professionals.

Creu que són massa tres clíniques privades en una ciutat com Lleida?

La sanitat privada està saturada de llits i tenint en compte que gairebé un de cada tres l’utilitza la sanitat pública

[a través de concerts sanitaris]

, els números parlen per si sols... Nosaltres tenim una cartera de clients fidel i esperem poder augmentar-la amb aquestes millores.

Confia que el CatSalut pugui redirigir al seu hospital procediments que els públics no puguin dur a terme?

Estem oberts a col·laborar, com ja ho vam fer en el seu dia. Però la hipotètica fusió de l’Arnau i el Santa Maria anunciada per Comín farà més forta i eficient la sanitat pública.

Quasi 100.000 lleidatans tenen contractada assegurança mèdica privadaUn 22,6% dels lleidatans, cosa que representa més d’un de cada cinc, té contractada una assegurança mèdica privada. Així ho reflecteix l’última memòria disponible del departament de Salut sobre les entitats d’assegurança sanitària lliure a Catalunya, corresponent a l’any 2014, que detalla que un total de 98.832 lleidatans tenien subscrita una pòlissa. L’import total de les primes ascendia a 74.092.608 euros, una xifra que suposa una mitjana de 749,6 euros anuals per persona.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

Gabriel Masfurroll, conseller delegat de Mi Tres Torres, i Clara Parés, gerent de Clínica de Ponent.

tracking