Els metges que ofereixen teràpies alternatives s'han doblat en cinc anys

No hi ha terme mitjà amb les anomenades teràpies alternatives. O aixequen passions a ultrança o crítiques furibundes. Són una tendència a l’alça, encara que els mateixos metges que les exerceixen reconeixen que no poden demostrar científicament la seua validesa. Les últimes polèmiques han girat entorn de Fira Natura i d’uns cursos de la UdL.

El Col·legi de Metges de Lleida tenia acreditats el 2012 34 homeòpates, acupuntors i naturistes. Ara són uns seixanta professionals els que exerceixen a la demarcació, gairebé el doble. “Són llicenciats en Medicina”, subratlla el president de l’entitat, Ramon Mur. Un matís que pot ser vital. “Quan es trasllada un problema de salut a una persona no formada pot suposar, en el millor dels casos, una pèrdua d’oportunitat en salut o, el que és el mateix, l’empitjorament del pronòstic d’una malaltia com a conseqüència de la demora excessiva o inadequada en el seu estudi, diagnòstic i tractament.”

Mur insisteix que només un metge pot diagnosticar. “Una infecció d’orina o una alteració del ritme intestinal persistent pot emmascarar una afecció molt més greu. Una vegada realitzat el diagnòstic és quan el pacient, degudament informat sobre les opcions terapèutiques i la seua evidència científica, pot elegir.”

És un dels principals problemes als quals s’enfronta un sector molt qüestionat

El president del Col·legi de Metges assenyala que actualment l’intrusisme per personal no sanitari existeix. “Rebem queixes que derivem a Sanitat”, assegura. Al departament són lacònics. No tenen quantificades les queixes o denúncies relacionades amb les teràpies alternatives i es limiten a dir que “quan poden tenir relació amb l’intrusisme professional, s’investiguen i si es poden verificar les pràctiques denunciades es dóna trasllat a fiscalia, ja que l’intrusisme professional està tipificat com a delicte en el Codi Penal”. Tanmateix n’hi ha prou amb fer una recerca a les Pàgines Grogues.

Creuant “homeopatia” i “Lleida” surten metges titulats, farmàcies que venen productes homeopàtics, però també centres de bellesa i botigues de dietètica. “Hi ha un intrusisme consentit”, denuncia Eva-

Reclamen l’ús terapèutic de la marihuana en la salut pública Un debat molt viu en els últims anys en la sanitat catalana planteja si aquesta hauria d’incoporar l’ús terapèutic de la marihuana, com sostenen algunes associacions. A Ponent, un dels principals protagonistes d’aquesta reclamació és l’activista de Balaguer Josep Pàmies, que s’enfronta a una petició de dos anys de presó per part de la Fiscalia per la producció de marihuana que l’agricultor assegura que és per a ús terapèutic. En l’última Fira d’Alimentació i Salut de Balaguer, celebrada l’octubre passat, Pàmies va dir que no té por d’entrar a la presó per aquesta causa. L’activista va participar en un acte juntament amb Pau Donés, cantant de Jarabe de Palo, que va explicar la seua lluita contra el càncer a través d’un canvi en l’alimentació i l’ús de plantes amb propietats medicinals. Algunes de les xarrades programades en aquesta Fira van congregar 800 persones. Està clar que la teràpia alternativa té adeptes.