SEGRE

UNIVERSITAT INVESTIGACIÓ

La UdL estudia si amollar aigua a les preses danya la vida al riu

Rep 136.000 euros de finançament del Pla Nacional per a un projecte a tres anys

Salt d’aigua de la presa de la central de la Torrassa, una de les que hi ha a la Noguera Pallaresa.

Salt d’aigua de la presa de la central de la Torrassa, una de les que hi ha a la Noguera Pallaresa.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El grup RIUS d’Agrònoms acaba de rebre 136.000 euros del Pla Nacional d’Investigació per desenvolupar un projecte a tres anys en el qual analitzaran l’efecte que té sobre la vida als rius l’augment de forma sobtada i repetida del cabal d’aigua en els trams situats just després de preses hidroelèctriques. El professor Antoni Palau va explicar que aquestes “hidropuntes” són necessàries a totes les centrals per adequar la generació elèctrica a la demanda, però que els efectes que té aquesta alteració dels patrons d’habitabilitat del riu sobre l’ecosistema fluvial són molt desconeguts. “Actualment les instruccions de planificació hidrològica diuen que cal atenuar els canvis molt sobtats per limitar l’afectació, però no hi ha cap estudi sobre si hi ha efectes importants i de quina magnitud”, va explicar. Va apuntar que si es detecten efectes es podran dissenyar mesures per pal·liar-los, com condicionar el curs o atenuar els increments de cabal, però que “la nostra hipòtesi és que els efectes no són tan greus com es creu i que estan limitats al tram d’aigües més proper a la presa”. Aquest projecte permetrà desenvolupar dos tesis doctorals sobre aquest tema. La previsió és treballar sobre la part alta de la Noguera Pallaresa o del Cinca.

Aliança al Campus Iberus en investigació mèdicaLa UdL participarà en quatre dels sis consorcis Health Tech que acaba de crear el Campus Iberus (del qual forma part amb les universitats de Saragossa, La Rioja i Pública de Navarra) per potenciar la investigació en el camp de les tecnologies de la salut. La iniciativa compta amb finançament de 300.000 € a càrrec del Banc Santander i servirà, va explicar el vicerector de Política Científica, Albert Sorribas, per posar en marxa projectes d’investigació conjunts entre diferents grups de les universitats perquè siguin molt més potents i puguin aconseguir finançament europeu. “És una molt bona acció que representa la possibilitat de reforçar molt la capacitat que té cada universitat”, va assenyalar. Els àmbits en els quals es treballarà són medicina personalitzada, diagnòstic multimodal, medicina regenerativa, nanomedicina, robòtica, telemedicina i Big Data. Anteriorment ja es van impulsar consorcis en energia i agroalimentació.

tracking