SEGRE

BALANÇ

El personal dels CAP i hospitals públics pateix més d'una agressió a la setmana

L’any passat n’hi va haver 65, la majoria verbals, tot i que van baixar respecte al 2015

L’Arnau, l’hospital de referència de Lleida, va registrar l’any passat 27 agressions al seu personal sanitari, davant les 44 del 2015.

L’Arnau, l’hospital de referència de Lleida, va registrar l’any passat 27 agressions al seu personal sanitari, davant les 44 del 2015.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El personal dels CAP i hospitals públics de Lleida va patir l’any passat un total de 65 agressions, majoritàriament verbals, la qual cosa suposa més d’una a la setmana, d’acord amb el registre oficial del departament de Salut. Encara que la xifra és ínfima en relació amb el nombre d’atencions, els professionals i Salut subratllen que són intolerables.

Els treballadors dels CAP i els hospitals públics Arnau de Vilanova, Santa Maria i del Pallars van patir un total de 65 agressions per part de pacients o familiars d’aquests al seu lloc de treball durant l’any passat, la qual cosa suposa més d’una a la setmana. La gran majoria van ser agressions verbals, és a dir, insults o faltes de respecte envers els treballadors, i només una de les 65, que es va produir en l’àmbit ambulatori, va acabar sent denunciada als Mossos d’Esquadra. Per regions sanitàries, la de Lleida monopolitza la pràctica totalitat de les conductes violentes, 62, i la del Pirineu, les altres tres. A l’hospital Arnau de Vilanova i als CAP, les agressions han baixat un 34 per cent, ja que l’any passat van ser 56, davant de les 85 del 2015.

Entre les dades facilitades per l’Institut Català de la Salut (ICS), destaca el fet que a l’Arnau la majoria de les agressions les pateix el personal d’infermeria, tant els auxiliars com els diplomats (DUI), mentre que als ambulatoris són els metges. En els dos casos, això està motivat perquè són els professionals que estan més en contacte amb els malalts en els seus àmbits respectius. Un altre aspecte que van remarcar fonts sanitàries és que, en general, aquest tipus de conflictivitat als centres lleidatans és inferior als de Barcelona i l’àrea metropolitana. En aquest sentit, van assegurar que el medi rural genera una proximitat més gran entre professionals i pacients i, per tant, una complicitat també més gran.

També van indicar que, a pesar que el nombre d’agressions és ínfim en relació amb el nombre de persones que són ateses als hospitals i CAP (només aquests últims ja reben tres milions de visites anuals a Lleida), en cap cas és menyspreable. Així mateix, van afegir que les sessions de formació que imparteixen al personal sanitari per afrontar situacions conflictives i un comportament cada vegada millor dels ciutadans a les consultes ajuden a contenir les conductes agressives.

Avui se celebra el Dia Nacional contra les Agressions a Sanitaris. Segons l’Organització Mèdica Col·legial, el 2015 els 52 col·legis de metges van registrar 361 conductes violentes.

"els insults també són agressions i no poden tolerar-se"

“Encara que no s’arribi a les mans, els insults o les faltes de respecte també són agressions i no poden tolerar-se ni són justificables, independentment del context social i clínic en el qual es desenvolupen aquestes conductes violentes”, explica Miquel Àngel Calderó, secretari del Col·legi d’Infermeria de Lleida, que subratlla que en els últims anys han percebut un descens de les agressions a aquest col· lectiu professional gràcies a una sensibilització més gran. De fet, la institució no va registrar cap denúncia dels seus col·legiats per agressions l’any passat. Cada centre també disposa del seu propi protocol d’actuació, en funció del seu perfil assistencial i de pacients. Per la seua banda, les titulacions universitàries han reforçat la formació en l’àmbit de la prevenció d’aquestes conductes en els últims anys. “Amb el nou pla d’estudis, realitzem seminaris sobre empatia amb el pacient i comunicació des del segon curs de Medicina i també durant l’especialitat dels metges”, va indicar Francesc Purroy, professor d’aquesta titulació a la UdL.

Plantegen un examen addicional per poder estudiar Medicina Els joves que vulguin estudiar Medicina a partir del curs 2018-2019 possiblement hauran de superar prèviament unes proves d’aptitud personal (PAP) com les que ja s’han implantat com a pilot en els estudis de Magisteri aquest any. Així ho va avançar ahir el secretari d’Universitats i Investigació, Arcadi Navarro, en el marc d’unes jornades sobre formació per a metges. L’objectiu de la mesura seria garantir una “futura generació de facultatius més ben preparada” i que seleccioni els millors aspirants en funció no només de la nota de tall que treguin a la Selectivitat, sinó també de les seues aptituds personals. Navarro va subratllar que el disseny de la prova encara no està definit i que, per poder implementar-la, és necessari buscar el consens de totes les universitats que imparteixen aquests estudis, entre les quals hi ha la UdL. D’altra banda, aquest matí la sala d’actes de l’Arnau de Vilanova acull una jornada informativa sobre l’oferta formativa especialitzada a la demarcació de Lleida. Els residents s’incorporaran a finals de maig.

tracking