SEGRE

JUSTÍCIA

El jutge reobre la causa per uns 'nadons robats' a l'Arnau el 1976

Un jutjat de Lleida accepta una petició d’una família per tenir més proves || Vol saber quin magistrat va firmar l’ordre d’enterrar els nens fa quaranta anys

Francisco Castro i Rafaela Heredia, en una imatge d’arxiu al costat del seu fill, nascut el 1978.

Francisco Castro i Rafaela Heredia, en una imatge d’arxiu al costat del seu fill, nascut el 1978.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida ha reobert el cas d’uns nadons que suposadament van ser robats a un matrimoni a l’actualment Arnau de Vilanova el 1976. El magistrat havia arxivat de forma provisional fa uns anys la causa, motivada per la denúncia de la família, per falta d’indicis que s’hagués comès un delicte, però ara ha decidit reobrir-la per practicar una diligència de prova. I és que els pares dels nadons, bessons, han sol·licitat poder saber el nom del jutge que va firmar l’ordre d’enterrar els cossos dels nens, que suposadament van morir al moment de nàixer. Després d’aquesta demanda, el titular del jutjat d’Instrucció 4 ha traslladat la petició al Registre Civil. Així ho va explicar ahir a aquest diari Francisco Castro, el pare dels petits, un veí de Puerto Genil (Còrdova) que vivia a Fraga amb la seua dona, Rafaela Heredia, quan van ocórrer els fets.

Va ser el 20 de desembre del 1976 quan va ingressar a la llavors residència General Moscardó per donar a llum els que havien de ser els seus primogènits. Quatre dies després li van practicar una cesària, però els metges els van assegurar que els petits havien mort: un va nàixer ja cadàver i l’altre va morir poc després. Encara que van insistir a veure els seus fills, tots dos asseguren que no els van permetre veure’ls per evitar que s’enduguessin un mal record.

Denúncia el 2011

La mare va haver de ser traslladada d’urgència a Barcelona i va ser una infermera, diuen, qui es va oferir a gestionar la documentació de les morts, que mai els va ser entregada, ni tampoc la del lloc on eren enterrats. No va ser fins al 2011, quan van començar a sortir a la llum els primers casos de nadons robats, quan la família va presentar una denúncia davant de la Guàrdia Civil amb l’objectiu de saber on eren els seus fills i si realment van morir.

Des d’aleshores no han deixat de remoure cel i terra per saber què va passar, tampoc quan el jutjat va arxivar el cas ni quan l’Audiència de Lleida, on van presentar un recurs, també ho va fer. Però ara tornen a veure la llum gràcies a aquesta reobertura que, esperen, pugui portar-los finalment a saber què va passar de veritat.

tracking