Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Hotel. L'Ilerda, que tenia cent habitacions, va tancar ja fa alguns anys i la façana de l'edifici està visiblement deteriorada. La fitxa de l'oferta no detalla si la venda inclou també la planta baixa de l'immoble, que actualment acull un gran basar xinès.
ÓSCAR MIRÓNTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Fàbrica. Joyco, el nom inicial del qual va ser General de Confiteria, era una de les empreses més emblemàtiques d'Alcarràs i del Segrià, ja que donava ocupació a més de 200 persones. El 2004 va ser venuda a l'empresa nord-americana Wrigley, que la va tancar al cap de poc més d'un any.
ÓSCAR MIRÓNLa banca i la Sareb tenen a la venda més de 1.700 habitatges a la província de Lleida a través d’immobiliàries de les diferents entitats bancàries. De fet, els actius que comercialitzen es compten per diversos milers si se sumen els solars, finques, naus, locals, places de garatge, trasters i edificis en desús o en construcció.
La banca està encara molt lluny de desfer-se del patrimoni immobiliari que ha enrajolat els seus balanços després dels processos d’embargaments i desnonaments d’empreses i particulars insolvents. Les immobiliàries de les diferents entitats bancàries tenen a la venda més de 1.700 habitatges a la província de Lleida, gairebé 300 solars i finques, uns 140 locals comercials i oficines, unes seixanta naus industrials, centenars de places de garatge i trasters i més d’una dotzena d’edificis sencers, que estan en desús o són promocions sense acabar. Cal tenir en compte que part d’aquests actius no són directament dels bancs dels quals depenen aquestes immobiliàries, sinó de la Sareb, el denominat banc dolent, que ha assumit un bon nombre de cases i solars.
I com en un gran centre comercial, hi ha preus per a totes les butxaques. Això sí, tret de casos excepcionals, els més barats poden comportar despeses posteriors de condicionament o altres de sensiblement superiors.
La immobiliària amb més habitatges a la venda, uns 600, és la del BBVA, un fet que s’explica perquè ha absorbit l’antiga Catalunya Caixa. I la més barata, de 55 metres quadrats a la plaça del Dipòsit de Lleida ciutat, pot adquirir-se per 2.865 euros. En les seues condicions destaca que ha baixat un 68% el preu, que té dos habitacions, un lavabo i cuina equipada, però no en precisa l’estat. Els que disposin de molts més diners poden optar per un xalet de 224 metres quadrats al carrer Almatà de Balaguer que costa 404.800 euros.
La segona immobiliària que ofereix més habitatges, 510, és la de Bankia, amb preus que oscil·len entre els 14.000 € d’un de 54 metres quadrats al carrer Santa Anna de Balaguer i els 408.000, després d’haver aplicat un 40% de descompte, per un xalet de 4 habitacions a Bellver de Cerdanya. Servihabitat, de CaixaBank, n’ofereix més de 400, també amb un ampli ventall de preus.
Només a Lleida ciutat, pot adquirir-se un pis de 46 metres quadrats als antics blocs Ramiro Ledesma per 17.100 euros, o bé una casa de 353 metres quadrats a Fleming per 489.000. Solvia, de Banc Sabadell, en ven més de 100 amb preus que van des dels 9.000 d’una vella casa al carrer Jacint Verdaguer d’Arbeca fins als 485.500 d’una casa unifamiliar adossada al carrer General Moragues de la Seu. L’oferta de pisos la completen les immobiliàries d’Ibercaja i Banc Santander, amb menys d’un centenar entre les dos.
Entre els edificis que es venen sencers, figura el del número 84 d’Alfred Perenya a Lleida, amb planta baixa i dos pisos, comercialitzat per Solvia, que adverteix que és “a reformar” amb un preu de 675.600 euros. La mateixa firma ofereix un edifici de 44 pisos en construcció, les obres del qual estan aturades, al carrer Pompeu Fabra de Mollerussa per 1,32 milions.
El president del col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Lleida, Josep Maria Esteve, apunta que la banca compta amb més patrimoni immobiliari a part del que té a la venda. “Encara està en fase de depuració d’immobles que encara no pot comercialitzar perquè el procés per assumir la seua titularitat encara no ha acabat”, assenyala, i afegeix que molts dels pisos que ven ara procedeixen d’embargaments executats abans del 2010. Esteve considera que el mercat bancari “distorsiona moltíssim el preu de mercat”. “Al mateix carrer de Lleida potser hi ha un pis de segona mà d’un banc que es ven per 60.000 euros mentre que un de nou en costa 200.000”, posa com a exemple. Així mateix, creu que tots els habitatges de la banca, sigui quin sigui el seu estat, poden tenir sortida sempre que el preu s’ajusti a les seues condicions, la qual cosa en molts casos implica grans rebaixes.