Una fallada informàtica impedeix als CAP programar visites tot el matí

Molts usuaris dels ambulatoris de Lleida i de la resta de Catalunya van haver de tornar a casa aquest dilluns al matí sense haver pogut fer alguna gestió al CAP. Una fallada informàtica causada per una avaria elèctrica va inutilitzar diverses hores la xarxa i va afectar serveis com la programació de visites o la recepta electrònica, entre d’altres.

Una fallada als servidors de l’Institut Català de la Salut (ICS) va afectar aquest dilluns al matí gairebé tots els Centres d’Atenció Primària (CAP) de Lleida i la resta de Catalunya, que es van quedar, per exemple, sense poder programar visites a especialistes, utilitzar el sistema de recepta electrònica i dur a terme altres tràmits comuns en un centre de salut, com la petició de proves o l’entrega de determinats documents. “He de canviar-me la visita perquè me la van posar per a la doctora que tenia abans, però no me la poden anul·lar. Hauré de tornar demà”, va explicar un pacient del CAP Onze de Setembre. “Vaig venir divendres a buscar número i ens van donar per al dia 27 del mes que ve al CAP de Balàfia, però se m’han acabat les pastilles. M’han dit que avui no funciona res i que torni un altre dia”, va explicar un altre usuari. “Si espereu per a informes, especialistes o proves, no funciona”, informava el personal del taulell al CAP Primer de Maig, que sí que podia programar les visites internes, però no les externes. Una altra usuària d’aquest ambulatori va indicar que no li podien imprimir l’alta laboral i que hauria de tornar més tard.

L’avaria es va registrar cap a les 8.30 i el servei no va quedar normalitzat fins a les 14.00 hores

La incidència es va registrar cap a les 8.30 hores com a conseqüència d’un tall del subministrament elèctric al centre corporatiu de l’ICS a Barcelona, que va anar solucionant-se progressivament i va quedar resolta cap a les dos del migdia. Salut va remarcar que la cobertura assistencial quedava plenament garantida durant la incidència, ja que els professionals van continuar passant consultes, tant programades com urgents.

No obstant, el personal dels CAP va haver de recórrer a fer determinats tràmits a mà, com la programació de visites al mateix ambulatori. Algunes consultes que necessiten accedir a la història clínica del pacient també es van veure afectades, ja que el sistema informàtic que inclou els historials mèdics està centralitzat.

Els serveis sensibles tenen sistemes de suport, però són cars i no poden cobrir-ho tot

També s’apuntaven informació de receptes per passar-la després al sistema i enviar-li la informació a l’usuari per correu electrònic, van explicar en un ambulatori. “Tot el que necessita sol·licitud de proves o derivacions no ho podem demanar ni cursar. Ho estic fent tot a mà i després ho sol·licitaré”, va explicar una infermera del CAP de Mollerussa.

En canvi, la incidència no va afectar l’Arnau de Vilanova, l’hospital de referència a Lleida, que va poder portar a terme amb normalitat les consultes externes. Només l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona va tenir un problema a mig matí.

Cada vegada més connectats, però també més vulnerables L’augment de la connectivitat de les xarxes informàtiques de serveis públics, empreses i particulars suposa avenços evidents per als usuaris, però també els fa més vulnerables davant d’una fallada, ja sigui per una avaria, com aquest dilluns a l’ICS, o per un atac informàtic com el succeït aquests dies a tot el món amb el virus WannaCry (vegeu la pàgina 21). “Som molt vulnerables i ningú s’ho pren amb el rigor que hauria”, va apuntar el professor d’Enginyeria Informàtica de la UdL Carles Mateu, especialitzat en xarxes i seguretat. “No es tracta d’una qüestió tècnica. El virus que ha sortit ara és complicat i molt perillós, però no és gens diferent del que ja coneixen els informàtics i que expliquem a classe, una empresa hauria d’estar protegida. El problema és que la població en general no és conscient d’aquests problemes i això vol dir des d’un usuari qualsevol, que mai canvia la seua contrasenya o fa còpies de seguretat, a un directiu de Telefónica que pren la decisió d’invertir o no en seguretat”, va assenyalar. Per tal d’evitar que aquest tipus d’incidències tinguin impacte, els serveis sensibles disposen de sistemes de redundància, per exemple amb generadors elèctrics, o amb servidors duplicats, però fer-ho surt car i el seu cost impedeix que cobreixi tots els serveis. “La seguretat total és impossible, si vols estar connectat hi ha un risc i si van contra tu és molt complicat evitar-ho”, va afirmar Mateu, que va apuntar al risc creixent amb l’eclosió d’aparells connectats, com cotxes o electrodomèstics.