L’Audiència condemna un pres de Lleida per enviar cartes a l’exdona

L’Audiència Provincial de Lleida ha condemnat a nou mesos de presó un intern del Centre Penitenciari Ponent per enviar cartes a la seua exparella malgrat que existia una ordre judicial que li prohibia comunicar-s’hi. La destinatària de les cartes era la seua filla però, en realitat, eren textos per a l’exdona, a la qual demanava reprendre la relació. El tribunal ratifica la sentència del jutjat penal 2 de Lleida, que el va condemnar per un delicte de trencament de mesura cautelar i desestima el recurs presentat per l’acusat, que al·legava que les cartes eren dirigides exclusivament a la filla.

Les missives van ser enviades el juliol del 2015 malgrat que el dia 30 de juny el jutjat d’Instrucció número 2 de la Seu d’Urgell va imposar cautelarment a l’acusat la prohibició de comunicar-se per qualsevol mitjà amb l’exparella. El condemnat, segons consta a la sentència, en tenia coneixement.

Va demanar a la dona que reprenguessin la relació i que renunciés a l’ordre de protecció

Tanmateix, el 6 de juliol, “l’acusat va aprofitar que la seua filla va anar a visitar-lo al centre penitenciari per entregar-li, a través d’un funcionari, una carta aparentment dirigida a ella però que en realitat era per a l’exdona”, segons la sentència. En la missiva, l’home demanava a la seua exdona reprendre la relació i que renunciés a l’ordre de protecció. La filla va entregar la carta a la seua mare, que aleshores va denunciar el cas davant del jutjat.

Posteriorment, la denunciant va aportar noves cartes que la seua filla va rebre per correu ordinari. El destinatari que constava al sobre era la filla però “el contingut revela igualment que la destinatària era la dona ja que feia referència als problemes que havien travessat durant la relació i la seua voluntat de canviar i li demana novament que retirés la denúncia”, segons explica la sentència.

L’Audiència considera que l’acusat “va desobeir de forma conscient la prohibició de comunicar-se amb ella, aconseguint a través de mitjans diversos que les cartes arribessin a la seua destinatària real”.

La majoria d’ordres de protecció són per violència masclista? La majoria d’ordres de protecció i incomunicació cautelars o definitives es dicten en casos de violència masclista. Sobre la prohibició de comunicació (amb la víctima o amb els familiars o d’altres persones que determini el jutge), la llei diu que impedeix a l’investigat o condemnat “establir amb aquestes persones per qualsevol mitjà de comunicació, sigui informàtic o telemàtic, contacte escrit, verbal o visual”. És a dir, no és només atansar-se a la persona físicament, també pot ser el cas de trucar-li per telèfon o enviar-li un SMS, un whatsapp o una carta. En la majoria d’aquests casos, els denunciants poden aportar la prova davant del jutge. El Codi Penal preveu penes des de sis mesos fins a un any de presó, ingrés que no podrà suspendre’s al tractar-se d’un delicte contra la justícia.