TRIBUNALS JUSTÍCIA
Denuncia que la lentitud judicial deixa impunes uns suposats abusos
L’acusat, pare de la denunciant i avi de les presumptes víctimes, havia de ser jutjat el 18 de desembre però va morir dissabte passat || La Fiscalia demanava 6 anys
La dona lamenta que els suposats abusos a les seues filles quedin impunes per la lentidud de la justícia.
“Les meues filles i jo sentim impotència, ràbia i una enorme decepció perquè la lentitud de la justícia ha provocat que els abusos sexuals que van patir per part del seu avi hagin quedat impunes.” Aquesta és la queixa d’una veïna de la capital del Segrià que el setembre del 2015 va denunciar el seu pare davant dels Mossos d’Esquadra. El judici, que estava fixat per al proper 18 de desembre a l’Audiència de Lleida, ja no se celebrarà perquè l’acusat, que tenia 89 anys, va morir dissabte passat. La Fiscalia sol·licitava una condemna de sis anys de presó per dos delictes continuats d’abusos sexuals (tres anys per cada víctima) i una indemnització de 12.000 euros per a les nenes per danys morals. L’acusació particular elevava la petició a 14 anys de presó.
La dona, que demana servar l’anonimat, lamenta que “la instrucció del cas va finalitzar fa més d’un any i no ha arribat a judici. Se sabia que això podia passar i hem lluitat perquè el judici se celebrés com més aviat millor. Aquest no és un cas menor”. Els suposats abusos s’haurien comès entre els anys 2003 i 2006, quan la seua filla gran tenia entre 6 i 9 anys i la menor, entre 3 i 6. “Aprofitava que jo me n’anava a treballar per abusar-ne”, explica la mare. Va ser la seua filla gran la que fa dos anys “em va explicar tot l’infern pel qual havien passat ella i la seua germana. No m’ho havia explicat abans perquè el meu pare els havia amenaçat de fer-me mal a mi”.
La dona afirma que “els psicòlegs que van valorar tant les meues filles com el meu pare van arribar a la conclusió que els abusos s’havien produït i ell, encara que no els va confessar, mai els va negar”. Lamenta no haver descobert anys abans “com de malament ho passaven les meues filles. Tots els problemes els atribuíem a la meua separació del seu pare”. Una de les causes de la demora del procés judicial ha estat la renúncia de la primera lletrada de l’acusat, que no podia defensar-lo al no tenir l’experiència mínima obligatòria per a aquest tipus de casos. “Això no es podia saber?”, critica la dona, que reitera el sentiment d’impotència que pateixen tant ella com les seues filles.
