COMERÇ BALANÇ ANUAL
Les comarques de Lleida van perdre l'any passat 221 establiments comercials, un 4%
A excepció del Pla d’Urgell, el nombre va baixar a totes, i a la província n’hi ha 6.247, segons el cens de la Generalitat || Tant Fecom com Pimec veuen el descens previsible, malgrat que no alarmant
Imatge d’arxiu d’un local tancat a l’Eix Comercial.
La província de Lleida va tancar el 2017 amb 221 establiments comercials menys, una xifra que suposa un descens del 4,42% respecte al 2016 i que, a excepció del Pla d’Urgell, ha afectat totes les comarques de la demarcació, segons el Cens d’Establiments Comercials que va fer públic ahir el departament de Comerç de la Generalitat. El Pallars Sobirà va ser la comarca que va perdre més establiments en termes relatius (-21,43 per cent), al passar de 140 a 100, seguida del Pallars Jussà (-10,04%), les Garrigues (-9,31%), el Solsonès (-6,99) i l’Alt Urgell (-5,79). De fet, l’única comarca lleidatana que va guanyar comerços l’any passat va ser la del Pla d’Urgell (0,96%), tot i que el creixement va ser mínim, de cinc més. Respecte a la resta, el descens no passa del cinc per cent i el Segrià va ser la que va registrar el més baix (-1,73%), malgrat en termes absoluts és la que més en va perdre, al partir d’un nombre més alt que les altres, i passa de 2.949 a 2.898. El segueixen l’Urgell (-2,09%), la Segarra (-2,6%), Alta Ribagorça (-4,08%), la Val d’Aran (-4,43%) i la Noguera (-4,87%).
LA DADA
- 6.247 BOTIGUES A LA PROVÍNCIA. Tret del Pla d’Urgell, totes les comarques lleidatanes van perdre locals comercials respecte al 2016, un 4,42% menys.
- 2.188 A LA CAPITAL. La capital també va patir un descens respecte al 2016, encara que és mínim, de només quatre botigues.
LES CLAUS
- A la cua de les províncies. Lleida va ser la que va tenir més pèrdua comercial. Tarragona va perdre 50 botigues i a Girona i Barcelona van créixer.
- Lleida, al ‘top five’. Lleida és la cinquena ciutat de Catalunya en oferta comercial per habitant, darrere de Granollers, Girona, Barcelona i Manresa.
- Bones dades a Catalunya. A nivell català, l’oferta va pujar un 1,87%, i es va situar en 103.000 comerços.
En el cas de Lleida ciutat, va perdre només quatre establiments el 2017, i es va quedar amb 2.188. Tant des de la Federació de Comerç (Fecom) com des de Pimec Comerç veuen aquests tancaments “previsibles” i creuen que no són alarmants per al sector. “És evident que al no tractar-se d’una província industrial l’activitat comercial s’ha ressentit més que en altres zones de Catalunya, tant en aquest cas com en altres indicadors econòmics”, assenyala Maria Rosa Armengol, secretària general de la Fecom. “No són xifres alarmants, però evidentment s’han de tenir en compte, per exemple, per a la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que la Paeria prepara”, afegeix. En aquesta mateixa línia es manifesta Manel Llaràs, president de Pimec Comerç. “En general són xifres poc significatives que podrien tenir causes més circumstancials que per motius concrets. Crec que el problema no són els tancaments de negocis, sinó les poques obertures que hi ha hagut, en part per les dificultats que posen els bancs per tenir finançament com per la normativa que imposa l’administració”, destaca. En l’àm,bit català, l’oferta comercial va pujar un 1,87 per cent, i es va situar en 103.000 comerços. Per províncies Barcelona va guanyar 2.147 establiments, Girona uns altres 24 i Tarragona en va perdre mig centenar.
