LLEIDA CIUTAT PLANEJAMENT
Proposen un cabal més gran apte per a piragües a la canalització del Segre
Practicar piragüisme al tram urbà del riu, delimitar zones de reserva natural com a la Mitjana i adequar el marge dret com a parc urbà són algunes de les quaranta-sis propostes del nou pla per a la canalització del Segre a Lleida i que ahir es va debatre al Fòrum de l’Aigua per perfilar un document que sigui aprovat per la Paeria.
Un cabal més gran que permeti practicar piragüisme al tram urbà del riu a Lleida ciutat, convertir el marge dret en un parc urbà o delimitar zones de reserves naturals similars a la Mitjana són algunes de les quaranta-sis propostes del nou pla de la canalització. L’ha elaborat la consultoria ambiental Estudi Ramon Folch i el van debatre ahir a la segona edició del Fòrum de l’Aigua a la Llotja grups municipals de la Paeria, entitats ecologistes, esportives, ambientals i representants de les partides de l’Horta.
ALGUNES PROPOSTES
- Potenciar la biodiversitat. Promoure una visió integradora del riu, fer actuacions per afavorir certa fauna i reintroduir espècies de flora autòctona de ribera.
- Fomentar l’espai públic. Adequar com a parc urbà el marge dret i millorar-ne els accessos, millorar punts del marge esquerre i recuperar àrees degradades.
- Desenvolupar equipaments. Adequar el tram entre la depuradora i el camí vell d’Albatàrrec, construir una passarel·la pròxima a l’autovia A-2 i arreglar l’àmbit del molí de Cervià i el gual palanca de Montoliu.
- Millorar l’ús. Establir la figura d’agent cívic de l’espai fluvial, regular les activitats esportives a la Mitjana i promoure’n d’altres al tram urbà.
- Comunicació. Dissenyar una imatge gràfica específica i desenvolupar una aplicació interactiva per a mòbils amb informació del riu.
El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va explicar que l’objectiu “és potenciar el riu en el tram urbà i que l’ajuntament lideri un procés d’accentuació del seu protagonisme”. Per aquest motiu, la Paeria va encarregar el pla, que es divideix en cinc línies estratègiques: conservar i potenciar la biodiversitat de l’espai fluvial, fomentar-ne la qualitat com a espai públic, desenvolupar nous equipaments i infraestructures, regular l’ús públic de l’espai fluvial i reforçar la comunicació i la difusió sobre els valors naturals. “La idea és que al Fòrum sapiguem trobar la potencialitat del riu per millorar-lo”, va assenyalar Larrosa. Després del debat, es farà una proposta definitiva perquè sigui aprovada al ple de la Paeria, un procés que es preveu llarg, “però que quan s’apliqui serà per sempre”, va destacar.
Va explicar que una de les assignatures pendents és el cabal, “ja que aquest és massa baix i per tenir un riu ecològic ha de ser superior, entre els catorze i disset metres cúbics per segon”. Larrosa va assenyalar que fa temps que hi ha una demanda per potenciar l’ús lúdic i esportiu del tram urbà del riu amb activitats vinculades a la piragua i va indicar que una altra idea és instal·lar-hi miradors per a l’observació d’aus.
Per la seua part, el responsable del pla, Josep Maria Palau, va dir que un dels objectius és integrar el riu perquè aquest sigui igual abans, durant i després del pas per la ciutat. “Una idea que plantegem és desenvolupar un pla especial del riu, una figura urbanística que estableixi que camins que accedeixen al riu siguin públics o declarats protegits com a reserva natural, com passa a la Mitjana”, va detallar.
La consultora que ha redactat aquest pla, després d’estudiar els punts forts i febles de la canalització del Segre, ha constatat que existeix la possibilitat de desenvolupar un gran parc fluvial més enllà del tram urbà, desenvolupar una xarxa ampliada i segura de camins, recuperar l’antiga activitat extractiva a Rufea i reutilitzar les aigües regenerades de la depuradora.
La proliferació d’algues i la contaminació, grans amenaces El pla detalla una sèrie de debilitats i amenaces que afecten la canalització. Entre aquestes, figuren la gran abundància de macròfits aquàtics (organismes vegetals com les algues), la presència d’espècies invasores de fauna i flora, l’asimetria entre el marge esquerre i el dret, la contaminació de les aigües com a conseqüència de les activitats humanes, el baix cabal del propi riu d’entre 3,5 i 5 metres cúbics per segon, els impactes derivats de la presència d’activitats en sòl no urbanitzable, el risc d’afectació sobre el patrimoni natural i les alteracions provocades per culpa del canvi climàtic.
Una de les actuacions que preveu el pla és adequar el marge dret del riu com un parc urbà, igual que a l’esquerra.
Una de les actuacions que preveu el pla és adequar el marge dret del riu com un parc urbà, igual que a l’esquerra.
