TRIBUNALS SENTÈNCIA
L'Audiència absol un menor acusat de boicotejar un acte a la UdL
El tribunal no aprecia el delicte pel qual va ser condemnat a un any de llibertat vigilada en primera instància || Qualifica els fets de coaccions, però no hi ha denúncia
Imatge de l’acte de boicot d’un grup de joves a una conferència a la UdL el maig del 2017.
L’Audiència Provincial de Lleida ha absolt un menor que estava acusat amb altres joves de boicotejar un acte a la UdL el maig del 2017. El tribunal revoca la sentència del Jutjat de Menors, que li va imposar una pena d’un any de llibertat vigilada per un delicte contra els drets fonamentals. Una decisió que l’Audiència pren al considerar que els fets que van tenir lloc en aquestes dates no poden considerar-se un delicte contra el dret a reunió, perquè es tractava d’una conferència, i que hauria de jutjar-se per coaccions. Tanmateix, la universitat no va acusar el menor per aquest delicte i l’acusació la va portar la Fiscalia d’ofici.
Segons la sentència, els fets es van produir el 3 de maig del 2017 durant la presentació d’un informe i la conferència del president de la Fundación Telefónica, Luis Solana, al saló Víctor Siurana de la UdL. Abans de començar l’acte, diversos joves, entre ells el menor, van evitar que els presents poguessin accedir a l’acte i van desplegar una pancarta en la qual es llegia “Fora empreses privades de la Universitat”.
El rector, Roberto Fernández, va declarar durant el judici, segons recull la decisió de l’Audiència, que va acabar anul·lant la presentació arran de la negativa dels joves a abandonar la sala.
Malgrat que no va poder celebrar-se l’acte, l’Audiència assenyala que no pot acusar-se el menor d’un delicte contra els drets fonamentals perquè no entén que una conferència o presentació d’un informe es considerin una reunió. Aquesta figura del Codi Penal sanciona “els que impedissin el legítim exercici de les llibertats de reunió o manifestació o pertorbessin greument el desenvolupament d’una reunió o manifestació lícita”.
D’aquesta forma, el tribunal admet una de les al·legacions presentades pel menor i rebutja l’intent de la defensa de qualificar l’actuació de llibertat d’expressió. També assenyala que podria ser considerada un delicte de coaccions, però que no pot pronunciar-se en aquest sentit perquè no hi ha denúncia del perjudicat. Per tot plegat, revoca la pena imposada d’un any de llibertat vigilada i absol l’acusat. La sentència de l’Audiència Provincial és ferma i no admet recurs.
