Els musulmans augmenten un 22% a Lleida des del 2012 i ja són 41.000 fidels

La comunitat musulmana resident a les comarques lleidatanes comptava al finalitzar l’any passat amb 40.986 fidels, una xifra que ha anat en augment durant els últims anys i que ja representa més del 9% del total de la població de la província. Les xifres, recollides a l’Estudi Demogràfic de la Població Musulmana elaborat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya, mostra que el nombre de musulmans de la demarcació ha augmentat un 22% des del 2012, al passar dels 33.539 afins a aquesta religió llavors als gairebé 41.000 actuals. Per nacionalitat, la major part dels musulmans de Lleida són estrangers, 28.892, la qual cosa implica més d’un 70% del total, mentre que la resta, poc més de 12.000, són espanyols. No obstant, l’any passat es va produir un canvi de tendència entre els primers, ja que van descendir, mentre que els segons es van incrementar amb més d’un miler més, la qual cosa representa haver triplicat en aquests cinc anys la xifra que es comptabilitzava de musulmans espanyols el 2012 a Ponent, quan era de poc més de 4.000. Entre aquests últims hi ha tots els fidels que van arribar dels seus països d’origen, majoritàriament el Marroc, i s’han nacionalitzat; fills d’estrangers que han obtingut la nacionalitat; i, en menor mesura, lleidatans amb nacionalitat espanyola que han decidit convertir-se a l’islam.

Tots ells, els gairebé 41.000 musulmans que viuen a Ponent, representen més d’un 9 per cent del total de la població de la província, un percentatge molt superior al que es dóna en el conjunt de l’Estat espanyol, en què els adeptes a l’islam, gairebé dos milions, representen únicament el 4 per cent del total d’habitants. Pel que fa a nacionalitats, marroquins i espanyols són la majoria gairebé a parts iguals i de lluny els segueixen pakistanesos, senegalesos, algerians i nigerians.

Els musulmans espanyols són majoritàriament estrangers nacionalitzats, però també conversos El primer temple a Lleida ciutat es va obrir el 1997 al carrer Pau Claris i avui resen als Camps Elisis

El 13% de les comunitats no té mesquita i el 95% no compta amb un cementiri Les comunitats religioses de cada localitat o barri amb un nombre suficient de fidels intenten, generalment, constituir la seua entitat amb finalitats religioses i obrir unamesquita i cementiri propis. Tanmateix, no sempre s’aconsegueix. Segons indica l’Estudi Demogràfic de la Població Musulmana elaborat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya, el 13 per cent no compta amb mesquita o oratori i el 95 per cent no té cementiri o almacbara. A Lleida ciutat, el 1997 va obrir el primer temple de la comunitat en un local situat al carrer Pau Claris. Quatre anys després, el 2001, es van traslladar a un antic aparcament del carrer Nord, però aquest temple va provocar nombroses queixes veïnals i l’any 2010, després de diverses multes, l’ajuntament va acabar per clausurar la mesquita per excés d’aforament. Actualment, els musulmans de la capital de Ponent resen al Palau de Vidre, encara que en ocasions i per motius de seguretat es traslladen a la marquesina dels Cams Elisis.  Pel que fa al cementiri, el de Lleida, a diferència per exemple del de Saragossa, no disposa de cap lloc habilitat per a enterraments d’altres confessions religioses. En el passat, a Espanya el nombre de cementiris musulmans superava la trentena, construïts per enterrar militars morts, que van caure després en l’abandó.