x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

URBANISME ESPAIS PÚBLICS

Barri jueu i multiconfessional

Actualitzada 21/09/2018 a les 09:36
Lleida inaugura a la fi la Cuirassa, en ple Centre Històric, després de tres anys d’obres || Hi van tenir un paper protagonista l’imam Houzi, un rabí i la delegada ecumènica del Bisbat
La inauguració de la Cuirassa, el barri jueu de Lleida, va congregar nombrosos assistents.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La inauguració de la Cuirassa, el barri jueu de Lleida, va congregar nombrosos assistents.

MAGDALENA ALTISENT
Lleida recupera un dels calls jueus més importants de Catalunya 24

Lleida recupera un dels calls jueus més importants de Catalunya

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©Imatges del nou barri de la Cuirassa de Lleida

Magdalena Altisent

Després de tres anys d’obres, Lleida per fi va “estrenar” ahir el barri jueu, situat al cor del Centre Històric. Els jueus es van establir al costat de la muralla de l’antiga ciutat andalusina dels segles IX i X denominada “la Cuirassa” i el barri va adoptar també el nom del mur que els protegia. Van contribuir al creixement de la ciutat i van conviure amb les cultures musulmana i cristiana fins a principis del segle XV. A la inauguració, a la qual van assistir més de tres-centes persones, van participar-hi representants de les tres religions com a mostra de la convivència. “Aquest acte no ha de ser només de memòria històrica, sinó de pau, trobada, diàleg i de donar-nos tots la mà”, va indicar l’alcalde, Fèlix Larrosa. Van pujar a l’escenari l’imam Abdelwahab Houzi, considerat com un dels principals líders del salafisme; el rabí David Libersohn; i la delegada ecumènica del bisbat, Francesca Agustí, i tots van llançar missatges en favor de la pau i la convivència i contra la injustícia. El delegat del Govern, Ramon Farré, també va qualificar la Cuirassa de “nexe d’unió”. L’acte va combinar parlaments (i alguna pregària) en català, hebreu i àrab i va incloure petites representacions, a càrrec d’alumnes de l’Aula de Teatre, d’escenes de la vida dels jueus relacionades amb els vestigis arqueològics trobats, com un taller de pergamins o una casa de conversos. La inauguració va culminar amb música sefardita.

L’alcalde va destacar que la recuperació del call “contribuirà a la dinamització econòmica i turística del Centre Històric i serà un nou espai d’encontre i lleure de la ciutadania”, a més de millorar la connexió amb la Seu Vella. En total, són 6.000 m² articulats a través d’un sistema de terrasses i passarel·les que permeten salvar un desnivell de catorze metres i observar les restes arqueològiques (vegeu el desglossament). Aquest projecte inclou l’ascensor de la Costa del Jan, pendent des de fa més d’una dècada, que connecta l’Eix Comercial amb el call. El pressupost ha assolit finalment els 1,1 milions, dels quals 500.000 euros procedeixen d’una subvenció de la Generalitat per al projecte de millora turística denominat, precisament, Concòrdia, la ciutat de les tres cultures.

La ciutat recupera un dels calls més importants de Catalunya

L’excavació a la zona coneguda com la Cuirassa, que va ser dels barris jueus més importants de Catalunya, ha posat al descobert part de la trama urbana medieval de la ciutat, així com nombrosos objectes que testifiquen la presència de la comunitat jueva a Lleida, abans de la seua decadència i expulsió al segle XV. Així, els arqueòlegs van trobar part de l’antic carrer Soquet, del segle XIII, incloent paviment, clavegueram i restes de fonaments de cases. També van aparèixer vestigis d’un altre carrer, de l’antiga plaça Jueria, els dipòsits d’un antic taller de pergamins, restes de l’antic seminari i les ruïnes d’una casa que va pertànyer a jueus acabalats, que va ser incendiada pels cristians durant el pogrom del 1391, i en la qual es van trobar peces úniques a la Península, com una gran gerra d’origen andalusí. També s’hi van trobar restes de roba doblegada, de vaixella, una espasa, peces de ceràmica, un calderó de coure i part del muntant (similar a una columna) de pedra d’una porta amb tres estrelles de David gravades. De fet, l’excavació arqueològica en aquest punt seguirà en marxa malgrat que el call ja és visitable, de manera que és probable que apareguin més vestigis. El barri jueu de Lleida va caure en decadència després del pogrom del 1391 i el 1410 ja només quedaven 28 famílies. Després de l’expulsió dels jueus no convertits el 1492, es van reduir a una dotzena.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre