SEGRE

ENTREVISTA

Àngels Chacón: «Vull rebaixar les taxes universitàries l'any que ve»

ÀNGELS CHACÓN | Consellera d’empresa i coneixement

«Vull rebaixar les taxes universitàries l’any que ve»

«Vull rebaixar les taxes universitàries l’any que ve»ÍTMAR FABREGAT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La consellera d’Empresa i Coneixement té entre els seus objectius reduir les taxes universitàries l’any que ve i negocia amb la conselleria d’Economia de cara als pressupostos de la Generalitat del 2019. Afirma que la salut de les empreses de Lleida és bona, però és conscient que també existeixen problemes per al teixit empresarial a tot Catalunya. Les empreses adverteixen que tenen moltes dificultats per cobrir certs llocs vacants i que la seua segona queixa arriba de la qualitat i el preu de l’energia.

Com valora la situació de les empreses de Lleida?

És bona, com reflecteix l’últim informe de la patronal Pimec, que recull dades positives tant en exportacions com en activitat, per exemple. A Catalunya també és així, per molt que hi hagi qui intenti que no ho sigui. Més del 95 per cent del nostre teixit empresarial són petites i mitjanes empreses i el nostre paper és ajudar-les amb elements de competitivitat en un mercat global i industrial 4.0 que canviarà el teixit.

Què es pot fer perquè Lleida tingui més pes industrial?

El 2016 vam fer un cens de polígons per fer una radiografia del sòl disponible i perquè quan algú presenta una demanda per localitzar una empresa poder presentar un mapa. És cert que la majoria demana l’àrea de Barcelona, però que des del departament presentem ofertes amb equilibri territorial i moltes vegades acaben amb interès de venir a veure-ho. Catalunya té activitats econòmiques concentrades en certs àmbits i si el projecte que ens presenten, per exemple, és agroalimentari expliquem els actius de Lleida. Hi ha tot un departament dedicat a la captació de projectes.

Quan parla amb els empresaris, què li demanen?

El primer que m’acostumen a explicar és que tenen problemes per cobrir certs perfils professionals. La segona reclamació acostuma a estar relacionada amb l’energia, tant amb reclamacions per defectes en el servei, com poden ser els microtalls, com els preus. Hem de continuar pressionant per tenir infraestructures adequades a la potència contractada. També demanen un bon servei de fibra òptica i la simplificació de tràmits en general.

Quins tipus de perfils professionals no es troben?

Primer els relacionats amb noves tecnologies, com els enginyers informàtics, però també altres enginyeries com les relacionades amb l’electrònica i la mecànica industrial. També perfils lligats a formació de segon grau, com pot ser de manteniment i organització industrial. També falten els s’anomenen professions (tradicionals) com mecànics o fusters, per posar algun exemple. Falten vocacions en el moment que els joves acaben l’ESO el batxillerat per triar aquest camí. Hem de treballar amb Ensenyament en el camp de la Formació Professional i amb Universitats, un camp aquest últim que s’inclou en l’àrea de la meua conselleria. És una paradoxa que l’atur baixi però hi hagi vacants que no es poden cobrir.

Quantes empreses se n’han anat de Catalunya i de Lleida?

A Catalunya tenim 618.000 empreses i van marxar 6.700 seus socials, 121 de les quals de Lleida, que representa el 0,9 per cent del total de Catalunya i Lleida el 3,3% d’aquest percentatge. Ens preocuparia molt que se n’anessin centres productius, perquè això significa producció i ocupació, però no ha estat així. Lamento que hi hagi interès a dir que hi ha inestabilitat.

Aquesta setmana el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha promès la posada en marxa del Corredor Mediterrani per a l’any 2021. Lleida continua reclamant un enllaç amb una infraestructura vital per a les empreses locals.

Treballarem perquè hi hagi un enllaç. Cal aprofitar el Corredor Mediterrani i per a l’equilibri territorial és clau aquest enllaç. En les reunions bilaterals d’Infraestructures és un tema que tractem.

Alguns índexs econòmics, com els de l’evolució del Producte Interior Brut, estan alentint el seu creixement i hi ha analistes que preveuen una nova crisi i fins i tot li posen data, 2020. Què n’opina?

Hem d’observar el context global, que està en contínua transformació i és molt volàtil. Els països Brics (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) estan en desacceleració. Hi ha factors que no podem controlar, però sí que podem controlar la competitivitat de les empreses. Hem d’estar en línia amb la nova indústria 4.0, no només digitalitzar l’empresa, sinó la formació, integrar els avenços tecnològics. Per exemple, abans una empresa havia d’esperar que la visités el viatjant per fer algunes operacions, avui en un moment pots saber quant, com i on s’ha venut el producte que ofereixes. La digitalització és un procés per a totes les empreses, no només per a les grans i hem de basar amb línies d’Acció. A més, hem de continuar atraient empreses que estratègicament ens posicionen, com per exemple les tecnològiques, igual que esdeveniments, com grans fires o esdeveniments. Ens hem de posicionar com a país.

L’àmbit de les universitats s’engloba en la conselleria d’Empresa i Coneixement i precisament Catalunya és líder per tenir les taxes universitàries més elevades. Per quan es preveu una rebaixa?

Nosaltres ens trobem amb 46.000 milions d’euros en deute i vam haver de gestionar i reduir la partida per a universitats i altres sectors. Ara plantegem reduir les taxes, però vull fugir de demagògies. Vull reduir les taxes l’any que ve. Aquest no hem pogut perquè treballem amb una pròrroga pressupostària. La meua voluntat política és reduir les taxes i per a això parlo amb el departament d’Economia. Més endavant volem ser ambiciosos i plantegem un pacte nacional pel coneixement amb més coordinació de les línies de finançament. Les taxes és un dels aspectes però és necessari reconduir-ne d’altres també.

La llei de comerç està suspesa pel Constitucional. Com es troben les negociacions amb el Govern central que permeti la retirada del recurs?

Vaig tenir una reunió amb la ministra i li vaig dir que la impugnació té raons polítiques, perquè hi ha comunitats amb una llei similar i no s’ha portat al Constitucional. Tractarem el tema, que al nostre comerç genera incertesa.

El sector turístic de Lleida ha tancat un estiu de rècord, però a Catalunya ha ‘punxat’ en resultats. Què ha passat?

Cal esperar que acabi la temporada per poder fer una anàlisi en profunditat, encara que a Catalunya els resultats baixen lleugerament. De la mateixa manera ha passat a Espanya o Itàlia, mentre que han despertat altres destinacions com Turquia, Croàcia o el nord de l’Àfrica (després d’anys amb problemes). El nombre de passatgers a l’aeroport del Prat creix, però no així les reserves hoteleres, cosa que demostra que hi ha viatgers que es decanten per altres opcions d’allotjament. També ha pesat la meteorologia (l’onada de calor a Europa).

tracking