SEGRE

URBANISME PLANIFICACIÓ

Urbanisme enterra grans projectes que veu inviables com les pistes d'Espui

La Generalitat ha apostat per noves fórmules per evitar el desenvolupament de sectors urbanístics “no sostenibles” de 24 municipis del Pirineu, entre els quals destaquen les pistes d’esquí de la Vall Fosca o les de Llessui. Són projectes urbanístics que provenen de planejaments antics que avui dia són inviables i no se’n planteja l’execució.

Imatge d’arxiu del complex residencial impulsat a Espui que va quedar inacabat.

Imatge d’arxiu del complex residencial impulsat a Espui que va quedar inacabat.E. FARNELL

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La comissió d’Urbanisme del Pirineu va donar llum verda ahir a un pla director urbanístic (PDU) que inclourà tot Catalunya i que preveu actualitzar i racionalitzar tots els projectes urbanístics que es van idear fa dos dècades i que avui dia són inviables i insostenibles, segons va assegurar el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra. Aquesta revisió servirà per enterrar errors urbanístics i barbaritats del passat com el complex de la Vall Fosca procedent d’un planejament antic, que no s’ha arribat a desenvolupar o ha quedat a mitges i que preveia la construcció de 1.200 habitatges a Espui i la creació d’unes pistes d’esquí.

En el cas del Pirineu es revisaran 120 sectors o planejaments de 24 municipis i a 73 sectors de 20 d’aquests municipis ja s’ha suspès la tramitació de planejaments i les llicències d’edificació fins que finalitzi la redacció del pla, que s’estima d’un any, prorrogable a un altre més.

Al Pirineu es revisaran 120 sectors que no s’han arribat a desenvolupar i que sumen 592 hectàrees

Aquests projectes es consideren especialment “insostenibles” amb la realitat actual per factors com el risc d’inundabilitat, estar situats en terrenys de forts pendents o incomplir el planejament territorial, a banda del fort impacte ambiental que suposen per al territori.

Serra va destacar que s’analitzaran tots els sectors i es proposarà “l’estratègia més adequada”, que pot passar per la seua desclassificació, per la reducció de l’àmbit a urbanitzar o pel canvi de model”. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir.

Així mateix, va destacar que el pla s’anirà desplegant pels diferents àmbits territorials i després del Pirineu el seguiran les comarques de Girona. “El país no pot tenir aquests models irrealitzables que no respecten límits de creixement”, va dir Serra.

El Pirineu i la costa, amb més "errors"

Alguns dels sectors o projectes urbanístics encallats que seran analitzats, revisats o anul·lats, per la nova directriu urbanística són l’antiga estació d’esquí de Llessuí, amb un 95% del seu àmbit situat en pendents superiors al 20%; el del municipi de la Vall de Cardós, al nucli d’Ainet de Cardós al trobar-se el 47% de la superfície del sector en zona inundable; el del municipi de Salàs de Pallars, al qual el pla territorial parcial del Pirineu assigna un creixement màxim del 30%, però el planejament vigent preveu un creixement de fins al 188%, i el pla d’Espot, que inicialment permetia construir en una superfície de 79 hectàrees a peu de pistes amb reserva de superfície per a pisos socials, entre altres iniciatives. Serra va apuntar que aquests són alguns dels casos amb més irregularitats i que es van crear durant els anys de creixement econòmic previs a la crisi, que anys després va frenar la seua execució. Precisament aquest tipus de projectes amb “errors urbanístics” se centren a les cinc comarques del Pirineu, l’Alta Ribagorça, Jussà, Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya, i també a les comarques del litoral. En l’actualitat, només queden pendents d’urbanitzar sectors “poc atractius per la seua ubicació, en municipis amb poc creixement, o en terrenys poc aptes,” va dir.

Va afegir que la llei d’Urbanisme de Catalunya aprovada el 2002 va reforçar els criteris de desenvolupament sostenible i, “tot el que s’ha aprovat des d’aleshores ja recull aquests criteris”, va dir.

No obstant, dels 68 municipis de l’àmbit del Pirineu, encara n’hi ha 26 que no s’han adaptat al planejament territorial, i d’aquests, 16 tampoc estan adaptats a la llei d’Urbanisme. Segons Serra l’actualització dels plantejaments sol ser un procés llarg i dificultós per als municipis.

Llum verda a l’ampliació d’un càmping a la Vall de Cardós La comissió d’Urbanisme del Pirineu celebrabada ahir a Tremp va donar llum verda al pla especial urbanístic d’ordenació i millora del càmping La Borda de Pubill al municipi de la Vall de Cardós. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va destacar que precisament aquest equipament ha previst una ampliació que no supera el cinquanta per cent de la seua superfície i de places actuals, de forma que no “està afectat per la redacció del pla director urbanístic de càmpings”, va dir. En aquest sentit, Serra va assenyalar que el pla de càmpings establirà les condicions per implantar nous càmpings i ampliar els ja existents. A Lleida, s’han paralitzat projectes per a set nous càmpings.

tracking