Un barri amb xacres

La majoria de nuclis antics de les grans ciutats són llocs amb encant, que reflecteixen la història de la ciutat en qüestió i són un focus d’atracció per a turistes i viatgers. Unes característiques que no es donen al Barri Antic de Lleida perquè, malgrat les reformes urbanístiques, l’obertura de nous comerços i les iniciatives per recordar la història, continua tenint problemes que arrossega des de fa trenta anys.

Així ho diuen els mateixos veïns, que assumeixen amb resignació com de difícil resulta residir al cor de la ciutat. “Em ve el riure fluix quan em diuen que reformaran i rehabilitar el Centre Històric”, diu un veí que fa més de quaranta anys que viu al carrer de l’Assalt. “Hi ha problemes de convivència, brutícia, incivisme i tràfic de drogues, els mateixos problemes que a la dècada dels vuitanta i així seguirà”, assenyala.

 

 

Un pensament que comparteixen altres veïns del barri, que han vist com en qüestió de dècades “hem passat de conèixer-nos gairebé tots a haver d’anar-nos-en per l’incivisme i la inseguretat que hi ha”, assenyala Susana, que regenta un comerç al barri. Per la seua part, la presidenta de l’associació de veïns del Centre Històric, Cristina Armengol, destaca que “des que hi ha les patrulles de la Guàrdia Urbana la sensació de seguretat ha millorat, però encara queda molta feina a fer i convé no relaxar-se”.

Al contrari, el president de la plataforma del Pla de l’Aigua, Josep Maria Muñoz, critica que “quan es tracta de delictes menors i d’incivisme, sí que actuen, però no ho fan quan hi ha baralles al carrer, que a l’estiu són gairebé diàriament, tampoc als punts de venda de tràfic de drogues ni en els assalts violents. No s’actua i fa trenta anys que estem així, estan concentrant la immigració i la delinqüència en un barri, cosa que obliga els veïns de tota la vida a marxar”, es queixa. Per això, diu que “haurien de demanar-se responsabilitats als caps de la Urbana i els Mossos, perquè si no han solucionat aquest problema en trenta anys, o no poden o no volen fer-ho”, conclou.

L’obertura de petits comerços és, juntament amb la solidaritat veïnal, un dels punts forts del Barri Antic, segons la presidenta veïnal. “Quan fem actes, la gent de la resta de Lleida ve, però necessitem més continuïtat”, assenyala.

Muñoz va criticar que el barri concentri els centres d’ajuda per a persones sense recursos. “Haurien de repartir-se per no estigmatitzar el barri, perquè si es fa com fins ara no ajudes aquestes persones ni tampoc els veïns”, assegura.
 

El govern de la Paeria considera que actuacions executades en els últims anys, com el Parador del Roser, la Casa de Fusta de Cavallers i la Cuirassa, “han tingut un efecte positiu”, al qual se sumen altres accions socioeducatives com el programa d’inserció laboral i els centres oberts. Així ho va afirmar la tinenta d’alcalde Sara Mestres, que va remarcar que “la seguretat és una competència directa de la Generalitat i dels Mossos d’Esquadra”. Va recordar que la Paeria ha demanat de forma reiterada un augment de la dotació de mossos a la ciutat. A més, va dir que el Barri Antic és prioritari per a la Guàrdia Urbana, i que de vegades hi ha tres patrulles simultàniament. En aquesta línia, va detallar que la Urbana ha efectuat 3.719 actuacions al barri en el que va d’any. Una de les iniciatives més ambicioses que la Paeria ha dut a terme és l’obertura de la Cuirassa o barri jueu. Els veïns reconeixen que “ve gent a visitar- la, especialment grups de turistes i d’escolars”, però lamenten que no es quedin al barri a passar el dia. “Hi ha més visites a causa de la Cuirassa i el Parador, però vénen a aquests dos complexos i se’n van, no entren als comerços ni passegen, i això és una llàstima. Hem de treure’ns els prejudicis negatius”, explica Armengol. L’obertura de petits comerços és, juntament amb la solidaritat veïnal, un dels punts forts del Barri Antic, segons la presidenta veïnal. “Quan fem actes, la gent de la resta de Lleida ve, però necessitem més continuïtat”, assenyala.