SEGRE

POLÍTICA ELECCIONS MUNICIPALS

Taula rasa a la Paeria

Només mitja dotzena dels actuals 27 regidors tenen opcions reals de repetir després de les pròximes eleccions al maig || Cap dels edils d’ERC, PP i la Crida, aquests últims per la seua normativa interna, podran aspirar a seguir en el ple, i tampoc gairebé tots els del PSC

Foto de família dels actuals membres del ple després de la sessió en què va ser elegit alcalde Fèlix Larrosa el 29 d’agost passat.

Foto de família dels actuals membres del ple després de la sessió en què va ser elegit alcalde Fèlix Larrosa el 29 d’agost passat.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Siguin quins siguin els resultats de les pròximes eleccions, la gran majoria dels actuals membres del ple de la Paeria no seguiran. Només sis o set dels 27 regidors tenen opcions de figurar en llocs de les llistes que els garanteixin la seua continuïtat.

Per part del PSC, que ostenta el govern, només pot donar-se per segur que repetirà l’actual alcalde, Fèlix Larrosa, en la seua condició de cap d’una llista que viurà una renovació total, en la qual probablement cap o només un dels altres set edils figuraran en els primers llocs. Potser el que té més probabilitats sigui Joan Queralt, que va entrar al consistori després de la marxa de Ros. L’altre que es va estrenar aquest mandat, Xavier Rodamilans, és independent, però va ser un fitxatge personal de Ros. Pel que fa als altres, Montse Mínguez va ser la rival de Larrosa a les primàries del partit per elegir el nou alcalde, un procés que va generar molta tensió interna. Joan Gómez, Rafel Peris i Sara Mestres es van alinear públicament amb ella en aquesta pugna, mentre que Montse Parra va ser l’única que va donar suport a Larrosa, però ja porta setze anys com a edil.

Aquesta serà la tònica en totes les formacions que ara tenen representació, excepte Ciutadans

El nou alcalde depèn de quin bloc, unionista o independentista, pugui sumar 14 regidors

Quant al PDeCAT, Toni Postius repetirà com a candidat, ara com a Junts per Lleida. A part d’ell, només sembla segur que Paco Cerdà, que el 2015 va ser el número tres en representació de la desapareguda Unió, ocuparà el mateix lloc. Les altres edils són Carme Culleré, Cristina Simó i Marta Gispert i el més probable és que a tot estirar n’hi hagi una que figuri en un número que concedeixi possibilitats d’accedir al ple. A Ciutadans, que encara no ha fet públic el seu alcaldable, també repetirà Ángeles Ribes, tret de sorpresa improbable d’última hora. Dels altres tres regidors, és més que probable que Daniel Rubio no repeteixi, mentre que José Luis Osorio i José María Córdoba optarien a seguir a la llista, encara que caldrà veure en quins números.

Una de les novetats que s’apunten és la de l’advocada María Burrel, que ocuparia el número 3, mentre que Maite Nolla, una altra advocada que en els últims anys s’ha mogut entre Cs i el PP, podria anar una mica més enrere.

A ERC, Miquel Pueyo relleva Carles Vega com a alcaldable i amb tota seguretat a la seua candidatura no figuraran en els primers llocs ni Josep Maria Baiget i Núria Marín, els altres dos edils. Sí que hi serà Jordina Freixanet, de MES, que podria ser la número 2.

La Crida-CUP, que ara té dos regidors, també viurà un canvi total marcat per la seua normativa interna, que impedeix als seus càrrecs públics romandre-hi més d’un mandat. És la formació que té més avançada la llista, ja que ha presentat els 10 primers, amb Rosa Peñafiel i Ruben Cobo al capdavant.

Al PP tampoc optaran a continuar cap dels seus dos edils en una llista amb l’advocat Xavier Palau com a alcaldable i Marisa Xandri, presidenta provincial, com a número 2.

Finalment, la confluència dels Comuns encara ha d’elegir el seu alcaldable. El que sembla tenir més probabilitats és un dels seus dos actuals edils, Sergi Talamonte. L’altre, Carlos González, de Pirates de Catalunya, no estarà a la llista.

Els socialistes han aprovat bona part dels principals assumptes gràcies al suport de Ciutadans i el PP, amb els quals sumaven 14 escons, el mínim per assolir la majoria absoluta.

Fa un any se’ls va sumar Rosa Maria Salmeron, elegida per la llista de CiU, que després de la desaparició d’Unió, el seu partit, es va afiliar a Units per Avançar i va abandonar el grup del PDeCAT, passant a ser edil no adscrita i membre del govern.

Tots els contendents donen per fet que el nom de l’alcalde vindrà determinat pel bloc que sumi 14 edils, el dels partits constitucionalistes o el dels sobiranistes, i dins de cada un, el del cap de llista de la força més votada. A més a més, caldrà veure quin efecte tenen en el repartiment de vots i d’edils l’aparició de noves formacions, com la ultradretana Vox, o si en l’àmbit independentista finalment es presenta Primàries Lleida, impulsada per l’ANC i Demòcrates (el partit sobiranista sorgit d’Unió). L’opció d’una llista sobiranista única sembla inviable, encara que Postius insisteix que no la dóna per descartada. Un altre element decisiu serà la participació, que determina el nombre de vots necessari per tenir representació.

El proper dia 16 s’obre la votació telemàtica per escollir l’ordre dels deu primers llocs de la llista entre els candidats presentats.

Així mateix, aquell dia, el 17 i el 23 i 24, quan finalitza el termini per votar, hi haurà taules amb urnes al carrer.

En principi, Sergi Talamonte és favorit, mentre que a Ciutadans Ángeles Ribes repetirà amb tota probabilitat.

tracking