L'Arborètum de Lleida ofereix la possibilitat d'apadrinar un arbre

Si al Pallars Sobirà és possible apadrinar ovelles xisquetes, a la capital del Segrià hi ha la possibilitat d’apadrinar arbres de l’Arborètum, a Ciutat Jardí. Des del 2014, quan el jardí botànic va començar a difondre aquesta iniciativa, particulars i entitats n’han apadrinat 44. Aquell any van ser dinou i onze el 2015, però en els anys següents l’interès va disminuir i el 2018 van ser només cinc, segons dades del director de l’Arborètum, Josep Antoni Conesa. L’apadrinament té com a objectiu sensibilitzar sobre la cura dels arbres i està dirigit a particulars, empreses, institucions i organitzacions privades, que es fan càrrec de les despeses econòmiques derivades del manteniment d’un arbre durant tres anys (costa 25 €), cinc anys (40 €) o cinquanta anys (400 €), que suposa una inversió de vuit euros anuals. Els padrins disposen d’un document acreditatiu amb el seu nom, l’espècie i les característiques de l’arbre, la seua ubicació al jardí botànic amb coordenades geogràfiques i el període de l’apadrinament. Així mateix, els arbres apadrinats estan identificats amb un cercle roig al cartell identificatiu i els padrins tenen dret a visitar gratis el seu arbre una vegada a l’any.

El director va assenyalar que la majoria d’apadrinaments són de tres o cinc anys i que es pot triar un arbre concret, encara que va indicar que el més habitual és que el mateix parc proposi una espècie en funció dels interessos i objectius dels padrins, i de si volen dedicar l’arbre a algú en particular. En aquest sentit, va explicar que per a un músic “recomanem un ginjoler perquè amb la seua fusta es fabriquen les tenores”. Així mateix, una dona volia dedicar-ne un a la planta d’Hematologia d’un hospital de Barcelona i li van proposar l’Arbre del ferro, “originari de l’antiga Pèrsia, perquè és extraordinàriament fort i a l’hivern és roig”. Conesa va detallar també que a les Aules Universitàries de la Gent Gran els va aconsellar apadrinar una sequoia per la seua longevitat, “de més de 2.500 anys als seus llocs d’origen”, i per simbolitzar “la continuïtat”. El Consorci de Normalització Lingüística pel seu 25 aniversari també va apadrinar una altra sequoia, en aquest cas “perquè el descobridor d’aquesta espècie li va posar el nom en honor d’un cherokee anomenat així que va idear un llenguatge”. Va afirmar que una promoció de biòlegs de Barcelona va apadrinar un avet i que l’Associació Espanyola contra el Càncer, un ginko i un arbre de l’espècie wollemia nobilis, “que es pot considerar un fòssil vivent”, perquè tots dos són molt resistents i com a símbol de “lluita i perseverança”. El parc científic i tecnològic també va apadrinar un bedoll i una savina en homenatge a Pius Font i Quer, botànic que dóna nom al jardí.