SEGRE

TRIBUNALS SENTÈNCIA

Condemnen la Generalitat a pagar 250.000 € a la família del professor Abel

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la Generalitat a indemnitzar amb 250.000 euros la família d’Abel Martínez, el professor lleidatà que va morir apunyalat per un alumne de 13 anys l’any 2015 en un institut de Barcelona. La sentència diu que el centre no va controlar l’alumne malgrat que sabia que era conflictiu.

Concentració a la plaça Paeria en solidaritat amb la família del professor Abel Martínez, que va morir apunyalat per un alumne.

Concentració a la plaça Paeria en solidaritat amb la família del professor Abel Martínez, que va morir apunyalat per un alumne.ÒSCAR MIRÓN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la Generalitat a indemnitzar amb 250.000 euros els pares i al germà d’Abel Martínez, el professor lleidatà que va morir apunyalat per un alumne en un institut de Barcelona el 2015. La sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal català ha estimat parcialment la demanda presentada per la família després d’arribar “a la ineludible conclusió que l’Administració de la Generalitat ha de respondre al que va succeir a l’institut Joan Fuster el dia 20 d’abril del 2015”, atès que la consergeria de l’institut va permetre l’entrada de l’alumne quan passaven deu minuts de l’inici de les classes, una cosa que no estava permesa, i, a més, no ha acreditat que prengués mesures per controlar el menor malgrat que sabia que era conflictiu (vegeu el desglossament). La sentència conclou que “no es van complir els estàndards de seguretat a què té dret tota la comunitat educativa, que abasta tant alumnes com professors i altres empleats de centres educatius, que tenen dret a esperar i a exigir seguretat dins d’unes instal·lacions dedicades a una missió tan delicada, de valor i protecció constitucional”.

El professor, de 35 anys, va morir a l’apunyalar-lo un alumne que va entrar tard al centre armat amb una ballesta i un matxet. També va ferir una professora. El cas es va arxivar per la via penal perquè l’autor era inimputable al tenir només 13 anys. El Consorci d’Educació de Barcelona, format pel departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’ajuntament de la capital catalana, va determinar que no hi va haver cap negligència per part del centre, per la qual cosa va declinar qualsevol responsabilitat. Davant d’aquesta circumstància, la família d’Abel va haver d’acudir a la via judicial, que ara li ha donat la raó i ha condemnat la Generalitat.

El centre no va prendre mesures tot i saber que l’alumne era conflictiu L’advocat de la família, José Antonio Calles, de Calles Advocats, va afirmar ahir a aquest diari que “la família està molt satisfeta amb la sentència ja que el que es buscava amb el procediment judicial era que es reconegués la responsabilitat de l’administració, una cosa que no va fer per la via administrativa, atès que sempre ha negat tenir-hi cap responsabilitat”. La família reclamava un milió d’euros. El TSJC recorda que el centre disposava d’“unes normes bàsiques de convivència que el que perseguien és que ningú deambulés pel centre sense control i a més que qualsevol persona se sentís segura en hores lectives”. D’aquesta forma, “s’havia tingut cura d’establir que no es podia accedir al centre per part dels alumnes més de deu minuts tard de l’inici de les seues classes”, malgrat la qual cosa això és el que va fer l’alumne que va matar el docent lleidatà. Va accedir al Joan Fuster amb les classes iniciades i va passar per davant de consergeria sense que ningú li impedís l’accés. La sala també recorda que era “un alumne amb problemes de sociabilitat”, malgrat la qual cosa el centre no ha acreditat davant del jutjat que hagués adoptat “atencions especials als efectes de prevenir actuacions pertorbadores” provocades per l’agressor, “encara que s’entén que un acte de tanta gravetat com el que va succeir era poc esperable”. Per tot plegat, “si bé no es pot imposar la total responsabilitat de l’esdeveniment” a la Generalitat, “ja que hi ha una part que es podria entendre com a imprevisible, sí que la major part de la responsabilitat, que desgraciadament només es pot substituir per una indemnització, s’atribueix a l’administració”. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda.

tracking