SANITAT LABORAL
Només un 43 per cent dels 160 metges que fan el MIR en centres de Lleida són catalans
Deu punts menys que la mitjana de Catalunya, i tots els residents d’infermeria són de fora || Salut obre un debat per buscar fórmules que atreguin més facultatius a zones allunyades de Barcelona
El Col·legi de Metges de Lleida va penjar aquest cartell a la seu contra les agressions.
Només 69 dels 160 metges interns residents (MIR) que actualment es formen als centres sanitaris de Lleida són originaris de Catalunya, un 43%, mentre que 68 procedeixen de la resta de l’Estat i 23 són estrangers. El percentatge de MIR catalans és deu punts inferior al de la mitjana de tots els centres de Catalunya, que és del 53%. La delegada de Salut, Divina Farreny, va assenyalar que Lleida i Tarragona són les demarcacions on hi ha més metges de fora, al ser les més allunyades de Barcelona i les més properes a altres comunitats. Va admetre que això acaba sent un problema per cobrir les places d’especialistes, ja que part d’ells se’n van, i va advocar per “una resposta de país” per oferir condicions que facin que treballar en zones rurals sigui atractiu per als facultatius. Va considerar que la responsabilitat “no ha de ser només del departament de Salut” i, alhora, que no es tracta d’una qüestió merament salarial.
“Cal veure què podem fer per intentar que la disponibilitat d’especialistes no estigui desequilibrada potenciant les zones més allunyades de Barcelona”, va insistir. Farreny va explicar que la direcció general de Professionals de la Salut ha impulsat grups de treball per buscar fórmules en aquesta línia, i que ja ha s’han celebrat sengles reunions a Lleida i el Pirineu. La delegada de Salut va posar com a exemple de possibles actuacions facilitar habitatges amb un lloguer reduït.
Les dones són el 54% dels metges de l’ICS, però només ocupen un 22% de les prefectures de servei
La dificultat per cobrir places vacants a Lleida s’accentua perquè també hi ha aquest problema al conjunt de Catalunya. Així ho va constatar ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, en la compareixença en una comissió del Parlament. Vergés va indicar que el 40% dels metges de la sanitat pública “es jubilarà en els pròxim quinze anys”. Va afegir que els que es formen a través del MIR són més que els que s’aniran jubilant, però que el repte és retenir els que estudien a Catalunya però procedeixen d’altres territoris i, a l’acabar la formació, se’n van.
Al marge de les especialitats mèdiques, els hospitals de Lleida també compten amb disset residents d’infermeria en les especialitats de psiquiatria, medicina familiar i llevadores. En aquest cas la situació encara és pitjor, perquè no n’hi ha cap que sigui de Catalunya. D’altra banda, Vergés va subratllar que les metgesses només són el 22 per cent dels 152 caps de servei de l’ICS malgrat ser el 54% del total de facultatius.
Més de 70 agressions a personal de l’Arnau i dels CAP
L’hospital Arnau de Vilanova i els centres d’Atenció Primària (CAP) de Lleida van registrar l’any passat un total de 73 agressions a professionals sanitaris, segons la informació facilitada ahir per la gerència territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS). La majoria d’aquestes van tenir lloc a l’Arnau (50). Pel que respecta a la tipologia, gairebé la meitat (35) van ser agressions verbals greus o físiques. Per categories professionals, la que suporta més agressions és la d’infermeria, que en va rebre un total de 25, de les quals 22 van ser contra dones i les tres restants, contra homes. Ahir es va celebrar el Dia Nacional contra les agressions en l’àmbit sanitari, motiu pel qual el Col·legi de Metges va penjar una pancarta al·lusiva a la seua seu.
